Can Coll

Hora de la Terra

2010-03-28T02:25:00.005Z

Fa uns anys els ecologistes van empescar-se la collonada de l'Hora de la Terra. Cada any és un èxit espaterrant i només els edificis públics apaguen un parell de bombetes. Per altra banda, suposo que els vaixells de Greenpeace deixen d'assaltar baleners durant unes hores, but I digress.

La meva pregunta pels ecologistes és la següent: si realment tothom apagués els llums, us faríeu responsables dels atracaments i violacions que hi hauria?

L'escalfament global impacta a College Station, TX

2010-02-24T16:29:00.008Z

Escalfament global

2010-02-12T18:25:00.006Z

Rècord de neu a Filadèlfia.

Rècord de neu a Washington, D.C.

Rècord de neu a Dallas.

Rècord de neu a Baltimore.

Nevades a College Station, TX, al Panhandle de Florida i a la costa de Georgia i Carolina del Sud, on no havia nevat des de feia dècades.

Tranquils, sobreviurem aquest escalfament. Posin la calefacció ben alta, abriguin-se bé quan surtin al carrer i ja està.

La llista

2010-02-01T06:36:00.003Z

Sabem que Hitler era ecologista. Una de les primeres lleis que va aprovar prohibia maltractar els gossos: ai d'aquell que clavi una coça a un gos, però que de jueu no en quedi cap. Fins la setmana passada era l'ecologista més cèlebre, però se li ha acabat, li ha sortit un rival: Bin Laden està molt preocupat pel canvi climàtic i en culpa els Estats Units i la resta de països industrialitzats. En un comunicat va lamentar que els Estats Units no signessin Kyoto, va fer una crida a boicotejar els productes americans i va citar Noam Chomsky. Deliciós, l'argumentari de l'ecologista mitjà. Em pregunto si abandonarà el front de l'Afganistan per anar a assaltar baleners amb els terroristes de Greenpeace.

Per tant, fem balanç: Els ecologistes ja tenen entre les seves files a Hitler i Bin Laden. Per acabar de completar la llista de genocides i maníacs homicides només els falta Stalin, Mao i Pol Pot i ja els tindran tots.

Primers pensaments

2010-01-14T05:13:00.005Z

Ja fa una setmana que vaig arribar a Texas enmig d'un dels hiverns més freds mai registrats. Un veí em comentava ahir que mai havia encès la calefacció de casa seva i que mai havia vist el seu cotxe cobert de gel a primera hora del matí. Suposo que deu ser una nova fase del canvi climàtic.

Algú sap quant gel de l'Àrtic hem perdut aquesta setmana mentre a la resta del planeta hi feia un fred de por?

La taxista que vaig agafar a l'aeroport es va perdre i vam trigar una bona estona a trobar l'apartament. Alguns dirien que és un mal presagi; jo dic que és burra.

El Wendy's és excel·lent, la Barnes & Noble també i puc anar a peu al CVS.

L'habitació cada dia està més desordenada i cada dia fa més mandra ordenar-la.

Poder parlar cada dia amb la teva família a través de l'Skype és la demostració definitiva que la globalització ha fet molt mal.

Puc anar al gimnàs de la universitat i al del complex d'apartaments on visc. Suposo que acabaré no anant a cap dels dos.

Se m'estan acabant els Levin.

Coses d'ecologistes

2009-12-22T16:54:00.002Z

No és cap gag dels Monty Phyton:

Aquests pertorbats segur que estan a favor de l'avortament i altres barbaritats similars, però encara que un consideri un no-nat menys que una persona, aquest no-nat no s'hauria de considerar una mica superior a una planta?

Constitució

2009-12-06T02:03:00.000Z

Més Gore

2009-11-18T23:32:00.008Z

L'intel·ligentíssim Al Gore està en plena ratxa. No hi ha qui l'aturi. Ahir va anar al programa del Conan O'Brien a presentar una mena de llibre que ha publicat i van parlar de les diverses energies alternatives que proposa, cap de les quals, com ja poden imaginar, utilitza al seu palau de Nashville. O'Brien li va preguntar per l'energia geotèrmica i no es va poder contenir:

O'Brien: You talk in the book about geothermal energy...

Gore: Yeah, yeah.

O'Brien: ... and that is, as I understand it, using the heat that’s generated from the core of the earth…

Gore: Yeah.

O'Brien: … to create energy. And it sounds to me like an evil plan by Lex Luthor to defeat Superman. Can you tell me, is this a viable solution, geothermal energy?

Gore: It definitely is, and it’s a relatively new one. People think about geothermal energy — when they think about it at all — in terms of the hot water bubbling up in some places, but two kilometers or so down in most places there are these incredibly hot rocks, ’cause the interior of the earth is extremely hot, several million degrees, and the crust of the earth is hot…

Milions. Segons els experts (experts al marge del mateix Gore, es clar), la temperatura del centre de la Terra no és superior als 7000 graus Cèlsius. Sembla, doncs, que s'equivoca d'uns quants milions. Imagino que si la temperatura del centre de la Terra fos de milions de graus, l'escalfament global hauria acabat amb la vida al planeta uns quants segles enrere.

Però aquestes coses no els haurien d'estranyar venint d'un intel·lecte privilegiat com el del Príncep de Tennessee. L'any 2000, just abans de resultar un dels fracassos electorals més grans de la història política moderna americana, a tot un debat presidencial, va dir que una nena havia hagut de passar dies dreta a l'escola perquè hi havia massa alumnes a la seva classe. Evidentment, en poques hores van descobrir que era mentida.

ObamaCare: a la presó

2009-11-12T22:25:00.004Z

La manera més fàcil de guanyar una discussió amb un comunista és preguntar-li per què han d'empresonar persones i enviar-les a gulags si el seu sistema és tan fantàstic. Final de la discussió. La resposta és ben senzilla, es clar: l'estatisme, en qualsevol de les seves formes, sempre requereix l'ús de la força per privar de llibertat a la gent.

Als Estats Units poden veure que l'estatisme se'ls llença a sobre quan la Speaker de la Cambra de Representants, l'operadíssima Nancy Pelosi, afirma sense immutar-se que no té cap problema amb enviar a la presó aquells que no vulguin comprar una assegurança mèdica:

Pregunta: Do you think it’s fair to send people to jail who don’t buy health insurance?

Pelosi: … The legislation is very fair in this respect.

Qualsevol persona amb sentit comú li respondria que si el problema són els que van a les sales d'emergència sense assegurança, el millor que es pot fer és fer-los pagar les seves factures i no obligar la resta a pagar-ho. Ja saben, allò de la responsabilitat individual. Però, això sí, és un bon recordatori que l'estatisme va acompanyat sempre de manilles i de la paraula "justícia".

Líders

2009-11-11T19:38:00.004Z

Dos dies tard, sí, però obligatori.

Reagan es va plantar davant del Mur de Berlín i va dir ben clarament als soviètics, com va fer durant tota la presidència, què pensava del seu imperi, que els Estats Units no cedirien ni un pam de terreny i contra el consell del Departament d'Estat, de Defensa i del Consell de Seguretat Nacional, va exigir que enderroquessin el Mur. Reagan era un gran líder i un gran alliberador. Va alliberar centenars de milions de persones de tot tipus de races i creences arreu del món.

Dilluns va fer vint anys de la caiguda del Mur de Berlín i Barack Obama va ser incapaç d'anar-hi. Obama va fer un discurs patètic a Berlín quan estava de campanya, va anar a fer el ridícul a Copenhaguen el més passat per portar els Jocs Olímpics a Chicago, però un discurs sobre la victòria d'Occident és massa perquè, esclar, no podria parlar d'ell mateix.

25 anys

2009-11-08T11:07:00.006Z

Divendres va fer 25 anys de la landslide més gran de la història moderna americana. L'úlitma vegada que el Partit Republicà va presentar un conservador de debò, aquest va guanyar 49 estats i el 60% dels vots. Potser ja va sent hora de deixar-se de mavericks, McCains, Doles i companyia i nominar autèntics conservadors.

Col·legi electoral:

Resultat per comptats:

Doble moral

2009-11-07T01:08:00.005Z

Imaginin un home de gairebé quaranta anys, devot baptista i d'Arkansas. Un home discret, de poques paraules, una mica tímid, amb problemes per trobar parella i que des de ben jove treballa a l'exèrcit americà. Mai ha estat a un camp de batalla, sent psiquiatra només ha treballat amb persones que sí que hi han estat. Discuteix sovint amb els seus companys i deixa comentaris a webs cristianes dient que un cristià no pot ferir-ne un altre perquè la fe està per sobre de la resta, malgrat que aquests altres cristians vulguin destruir el país que ha jurat protegir. Cada vegada se sent més i més frustrat i abusa dels seus pacients amb desordres psicològics fent proselitisme. Un bon dia, armat amb dues escopetes semiautomàtiques, irromp en unes instal·lacions on soldats acabats d'arribar del front, alguns dels quals potser haurà d'atendre ell mateix, reben revisions mèdiques i omplen paperassa. Cridant "Déu ho vol", com feien els templers, comença a disparar a tort i a dret i acaba matant 13 persones i ferint-ne una trentena.

Molt bé, ara imaginin els titulars de l'endemà. Creuen que parlarien d'un pertorbat, d'un assassí miserable o d'un cristià fonamentalista, del problema atàvic als Estats Units amb aquests cristians? Creuen que lamentarien l'assetjament que, pobrissó, alguns companys li feien o passarien les 24 hores del dia per televisió les fotos de les víctimes? Doncs per què collons quan l'assassí és un musulmà la cosa canvia? Ah, sí, perquè l'islam és una religió de pau i respecte.

Election Night

2009-11-04T02:08:00.004Z

Virginia: L'any passat Barack Obama va guanyar-hi per 7 punts i tots els mitjans van vendre que era el senyal d'un canvi en la direcció política del país, la fi del moviment conservador, bla, bla, bla. Avui, Bob McDonnell, un republicà reaganite, ha guanyat l'elecció a governador per 20 punts. A més, els candidats republicans a vicegovernador i fiscal general també han arrassat. Només una vegada a la història de l'Old Dominion un sol partit havia guanyat els tres càrrecs.

New Jersey: En un dels Estats més demòcrates, el resultat del 2008 va ser Barack Obama 57%, John McCain 42%. Obama ha estat fent campanya fins a l'últim moment per Corzine, el candidat demòcrata a governador, que ha gastat el triple que Chris Christie, el republicà, però aquest just kicked his ass: Christie 49%, Corzine 44%.

NY-23: Elecció especial a la Cambra de Representants. Doug Hoffman, el candidat conservador, és cautiously optimistic. Sent un districte rural d'extensió molt gran els resultats definitius no sortiran fins demà al matí. Demà o demà passat faré un post sobre el tema perquè la campanya ha sigut única.

Quines ganes que arribin les midterm de 2010.

ObamaCare: "We'll let you die"

2009-10-21T15:55:00.005Z

Robert Reich, Secretari de Treball amb Bill Clinton i assessor econòmic del Nobel de la Pau, parlant de sanitat a Berkeley.

Posats a redistribuir...

2009-10-19T17:10:00.007Z

Com sabran, els demòcrates del Congrés i de la Casa Blanca porten mesos intentant nacionalitzar una cinquena part de l'economia dels Estats Units. Una de les moltes gràcies de la Constitució americana és que enumera els poders del Govern Federal i reserva la resta de poders, a través de la desena esmena, als Estats o al poble. Per tant, provin de buscar a quin article s'autoritza el Congrés a redistribuir la riquesa i a proveir sanitat als americans a través d'una burocràcia monstruosa. No el trobaran perquè és un d'aquests poders reservats als Estats o al poble, és a dir, al sector privat - tot i que si un Estat decideix socialitzar la medicina, com ara Massachusets, pot fer-ho, però no el Govern Federal.

De totes maneres, vista l'obsessió dels demòcrates amb redistribuir, i amb l'objectiu d'ajudar tant com em sigui possible, proposo que ho facin en aquells aspectes que els fundadors consideraven essencials per a la preservació d'una societat lliure. Per exemple, el dret de tenir i portar armes, recollit a la segona esmena. Dins de la Redistribution of the Second Amendment Act o Pla Coll, tot americà, tant si s'ho pot permetre com si no, tindrà dret a un fusell. Tant li fot si volen comprar-lo pel seu compte, no els interessa el que els dóna el govern, viuen a una ciutat molt tranquil·la o han estudiat arts marcials. No, tothom és igual, així que tothom tindrà el mateix fusell. El pla sanitari aprovat pel Comitè de Finances del Senat preveu una multa de 900 dòlars i fins a un any de presó per no contractar una assegurança mèdica. Per tant, aquells que no s'afiliïn a l'Associació Nacional del Rifle (NRA) també seran penalitzats amb una bona estada entre reixes, per dolents.

Oi que és genial això de la redistribució?

Óssos polars

2009-10-17T18:34:00.005Z

L'intel·ligentíssim Al Gore va participar la setmana passada en una sessió de preguntes amb un grup de periodistes. Un d'aquests, autor d'un documental que refuta el pamflet del fracàs electoral més gran dels últims anys, va gosar fer-li una pregunta incòmode. Vagin directes a l'intercanvi (0:45) per apreciar com de perspicaç és l'exvicepresident.

- There's been such a long discussion of each one of those specific things (errors). One of them was, for example, that polar bears aren't in danger. Well, polar bears didn't get that word.

- Well, the number of polar bears have increased, actually, and are increasing.

- You don't think they are in danger, do you?

- The number of polar bears have increased.

- You don't think they are in danger?

- The number of polar bears have increased! If the number of polar bears have increased surely they aren't in danger.

I aquí li van tallar el microfon al periodista que va gosar posar en evidència el major expert en el tema. Això dels óssos polars, per cert, és d'aquelles coses que permeten identificar ràpidament un idiota. Si l'interlocutor treu de seguida el tema dels óssos polars poden estar segur que es tracta d'un idiota. En el cas del Gore, en majúscules.

Premi Nobel

2009-10-09T22:20:00.002Z

Ronald Reagan: l'enfonsament de la URSS i 500 milions de persones alliberades.

Winston Chuchill, Franklin D. Roosevelt i Dwight Eisenhower: la fi del règim nazi.

George W. Bush: 53 milions de musulmans alliberats de règims tirànics.

Barack H. Obama: un parell de discursos insuportables.

Refredament Global

2009-10-04T14:46:00.004Z

Durant els últims deu anys a l'escola, a la televisió, a la ràdio, als diaris, a tot arreu, ens han estat clavant la pallissa amb el canvi climàtic i les terribles conseqüències que tindria. Ja saben, ciutats inundades i civilitzacions extingides. Tot això venia de dos estudis encarregats per l'ONU, un dels principals autors dels quals va ser el professor Mojib Latif. Resulta, però, que fa un parell de setmanes, a la Conferència Anual de l'ONU sobre el Clima Mundial, el mateix professor Latif va afirmar que durant l'última dècada la Terra no s'ha escalfat i que probablement viurem "una o fins i tot dues dècades en què les temperatures es refredaran." És més, va arribar a dir que les temperatures de l'Atlàntic, i sobretot de l'Atlàntic Nord, s'han estat refredant i que seguirà sent així durant 10 o 20 anys. Imaginin que demà aparegués el secretari general de CCOO i digués que els sindicats han estat fent mal a l'economia durant dècades distorsionant els salaris i protegint treballadors improductius o el Sant Pare afirmés que l'Església Catòlica ha estat equivocada durant segles i que els capellans es poden casar, oi que aixecaria titulars i se'n parlaria a tot arreu? Doncs amb el canvi climàtic no, no està permès, no fos cas que l'església perdés adeptes.

Tv3, la indecent

2009-09-14T00:20:00.004Z

TV3 va entrar fa temps en un espiral de misèria moral que avui ha arribat al seu límit. Més avall ja no es pot caure. Divendres va fer 8 anys d'un dels actes terroristes més horrorosos de la història i per commemorar-ho la televisió pública d'aquest país ha emès un reportatge al 30 Minuts titulat "Tortura, carta blanca", en què denunciaven les suposades tortures que tenen lloc a Guantanamo. En comptes de recordar els milers d'innocents que van morir aquell dia a Nova York, Washington D.C. i Pittsburgh, i els que moren cada dia combatent Al-Qaida i la resta de grups terroristes, la direcció de TV3 ha decidit que era més adequat convertir en víctimes els autors d'aquell atemptat i demonitzar l'administració Bush per fer tot el possible per evitar que es repetís l'11-S. Simplement fastigós.

El millor de Ted Kennedy

2009-08-27T17:25:00.001Z

Post de l'Antxon sobre la Convenció Demòcrata del 1980.

Hope and Change

2009-08-07T09:28:00.003+01:00

Finalment ha arribat el tan promès canvi als Estats Units. De la web de la Casa Blanca:

"There is a lot of disinformation about health insurance reform out there, spanning from control of personal finances to end of life care. These rumors often travel just below the surface via chain emails or through casual conversation. Since we can’t keep track of all of them here at the White House, we’re asking for your help. If you get an email or see something on the web about health insurance reform that seems fishy, send it to flag@whitehouse.gov."

És a dir, que a la Casa Blanca s'hi fan llistes d'enemics. Hope and Change, baby!

Què serà el següent, que els fills denuncïin els seus pares? Bústies al voltant del tancat de la Casa Blanca perquè es puguin fer denúncies anònimes, com era habitual a Venècia, i els 44 tsars que ningú, a banda del mateix Obama, ha nominat o confirmat dictant sentència?

Més Bassas

2009-07-24T15:30:00.004+01:00

Fa unes setmanes vaig fer un post dient que l'Antoni Bassas és un idiota, però em vaig equivocar perquè no és només un simple i pobre idiota, com ara l'Albert Elfa, és el perfecte exemple d'idiota útil. Està embolcallat d'una fama de rigor i professionalitat que fa que tothom l'escolti embadalit quan en realitat és un sociata i un propagandista.

Dimecres a la nit l'Obama va fer una roda de premsa per mirar de donar una empenta al seu intent de nacionalitzar la sanitat americana que està aturat al Congrés. La roda de premsa va consistir en un president desesperat dient una mentida rere l'altra: des d'afirmar que un programa que costarà 1,3 trilions de dòlars en deu anys no augmentarà el dèficit fins a dir que els republicans són uns obstruccionistes, quan els demòcrates tenen majoria a les dues cambres del Congrés, i insistint amb la farsa de l'opció pública. Doncs bé, la crònica de l'amic Bassas va ser un exercici de propaganda excepcional, res d'informació, res d'explicar per què a l'administració li costa convèncer als propis demòcrates, res de dir que la majoria d'americans rebutgen el pla, no, tot comentari i opinió. Repetint mil i una vegades que els Estats Units és l'únic país occidental sense Seguretat Social forçosa, com si això fos dolent, i acabant lamentant-se que el president tingui tants problemes per fer que la sanitat sigui un dret per tothom, com si tenir dret a alguna cosa signifiqui que te l'ha de donar el govern.

Saben per què els americans rebutgen l'ObamaCare? Perquè no volen un polític decidint qui té dret a viure i qui no:

Hem tornat a guanyar

2009-07-09T08:24:00.005+01:00

Audiència de l'enterrament de Michael Jackson: 31 milions.

Audiència de l'enterrament de Ronald Reagan: 35 milions.

(Als anònims i altres comentaristes brillants que corren per aquí: sí, ja sé que només es tracta d'audiència televisiva i que molta gent devia seguir-ho per internet. És una broma.)

Liberty and Tiranny

2009-07-07T12:52:00.002+01:00

"For the Statist, liberty is not a blessing but the enemy. It is not possible to achieve Utopia if individuals are free to go their own way. The individual must be dehumanized and his nature delegitimized. Through persuasion, deception, and coercion, the individual must be subordinated to the state. He must abandon his own ambitions for the ambitions of the state. He must become reliant on and fearful of the state. His first duty must be to the state -not family, community, and faith, all of which have the potential of threatening the state. Once despirited, the individual can be molded by the state.

The Statist's Utopia can take many forms, and has throughout human history, including monarchism, feudalism, militarism, fascism, communism, national socialism, and economic socialism. They are all of the same species: tiranny. The primary principle around which the Statist organizes can be summed up in a single word: equality.

Equality, as understood by the Founders, is the natural right of every individual to live freely under self-government, to acquire and retain the property he creates through his own labor, and to be treated impartially before a just law. Otherwise, inequality is the natural state of man in the sense that each individual is born unique in all his human characteristics. Therefore, equality and inequality, properly comprehended, are both engines of liberty.

The Statist, however, misuses equality to pursue uniform economic and social outcomes. He must continuously enhance his power at the expense of self-government and violate the individual's property rights at the expense of individual liberty, for he believes that through persuasion, deception, and coercion can, therefore, be achieved in Utopia. The Statist must claim the power to make that which is unequal equal and that which is imperfect perfect. This is the hope the Statist offers, if only the individual surrenders himself to the all-powerful state. Only then can the impossible made possible."

Mark Levin, Liberty and Tiranny

Iran i Hondures

2009-07-02T22:41:00.001+01:00

Sobre Iran: xxxxt.

Trens

2009-06-29T18:16:00.003+01:00

La setmana passada van xocar dos trens a Washington D.C. amb el resultat de nou persones mortes i diversos ferits. Tothom ha lamentat la desgràcia, però aquí s'ha acabat tot. Saben per què? Sí, perquè els trens són de propietat pública. Imaginin que això hagués passat al sector privat. Hauríem d'aguantar polítics i comentaristes criticant els directius d'aquestes empreses que, per la seva avarícia, dirien, han decidit gastar menys diners en els sistemes de seguretat d'aquests trens. Demanarien que el govern ho investigués sens falta i que es fes càrrec d'aquest servei perquè, esclar, el govern es preocupa molt per nosaltres, la gent petita, a diferència del sector privat, que no té cor i és molt, molt cruel.

Cada cosa al seu lloc

2009-06-21T23:48:00.001+01:00

Actituds

2009-06-19T13:51:00.003+01:00

Aquests dies són una ocasió perfecte per calibrar el tracte que la premsa i l'anomenada comunitat internacional dóna a uns i altres, per constatar la seva misèria moral. Quan Israel es defensa d'organitzacions criminals com Hamas o Hezbollah l'acusen d'estat genocida fins a l'extenuació. TV3 envia a la zona aquell tal Joan Roures, amb la seva cantarella insuportable i les ridícules ulleres que sempre porta, i cada dia obren el telenotícies amb mil i una imatges de dones i nens palestins. Quan algú pren mal en aquestes accions el Consell de Seguretat de l'ONU es reuneix d'urgència i aprova resolucions condemnant Israel de tot l'imaginable i en qualsevol conversa un pot sentir l'estúpid comentari que els jueus estan fent als palestins el mateix que els nazis els van fer a ells. Però quan l'Iran utilitza la violència contra la seva població, quan tracta els seus ciutadans com a gossos, on són tots aquests que tan s'escandalitzen quan Israel es defensa d'aquells que volen aniquilar-lo? On són les resolucions de l'ONU condemnant l'Iran? On són els defensors dels drets humans?

Joe Biden, vicepresident dels Estats Units, va dir en una entrevista diumenge passat que no sabia si les eleccions havien sigut netes o no i que s'havia de respectar el procés intern que viu l'Iran. Només a tall d'aclariment, senyor Biden, el consell de clergues encarregat d'aprovar les canidatures que es poden presentar a les eleccions presidencials va prohibir-ne 400. Quin és el mínim de candidatures que s'haurien de prohibir per tal que "the dumbest man in the Senate" consideri fraudulentes unes eleccions, 500? 1000? L'actitud de l'administració Obama està sent miserable. Comparin-la amb la del Reagan l'any 1981 quan el govern polonès va declarar la Llei Marcial i va empresonar els líders de Solidaritat.

Racionament

2009-06-11T23:29:00.004+01:00

Un amic de la meva família va tenir una hèrnia discal fa 9 anys. El van operar i l'esquena l'ha respectat durant força temps, però ara torna a tenir molts dolors i el metge li ha dit que el millor seria operar. A ell no li fa gaire gràcia i prefereix seguir un tractament conservador durant un temps. Per programar aquest tractament l'ha de visitar un metge de la Clínica del Dolor, així que va anar a demanar hora i li van dir que hauria d'esperar-se un any. Un any per una visita. Per sort té un conegut treballant a l'hospital i aquest mateix matí l'ha rebut el metge, però i tots aquells que no tenen familiars o coneguts treballant en hospitals, per què han de patir per culpa del vostre racionament de la sanitat, socialdemòcrates? I els que passen anys en va esperant un ronyó per la vostra repugnància al mercat? I els que els detecten el càncer massa tard per culpa de les llistes d'espera? I vosaltres sou els que us preocupeu pels desafavorits?

65 anys del Dia D

2009-06-06T21:26:00.005+01:00

Europe was enslaved and the world prayed for its rescue. Here, in Normandy, the rescue began. Here, the Allies stood and fought against tyranny, in a giant undertaking unparalleled in human history.

Ronald Reagan, 6 de juny de 1984

Avui fa 65 anys del Dia D. Aquell dia, 160.000 defensors de la llibertat van envair les platges de Utah, Juno, Gold, Sword i Omaha, que ocupen 80 quilòmetres de la costa de Normandia, en la que avui dia segueix sent la major invasió duta a terme en un sol dia.

A la platja d'Omaha, a diferència de les altres platges, l'aviació no va llançar bombes a les fortificacions nazis de la mateixa platja, sinó a la seva rereguarda, situada quilòmetres a l'interior. Així, quan les tropes van començar la invasió a Omaha, les forces alemanyes estaven intactes i Omaha es va convertir en Sagnant Omaha, on es van viure escenes de mort sense precendents a la història americana. De les 6.603 baixes que va patir l'exèrcit americà, 5.000 van caure en aquella platja.

Però l'acció de més valor i perill la van protagonitzar 225 Rangers a Pointe du Hoc, un penya-segat que s'aixeca 30 metres sobre el mar. La seva missió era escalar les roques i fer-se amb l'artilleria que els nazis hi tenien. Aquests, des de la posició favorable que els proporcionava l'alçada del penya-segat, els disparaven amb metralletes, els llançaven granades i els tallaven les cordes. Quan un Ranger queia un altre ocupava el seu lloc i finalment van ocupar les roques. Al cap de dos dies de combat, només 90 dels 225 que hi havien arribat podien seguir empunyant la seva metralleta.

En aquelles platges va començar l'alliberament d'Europa.

Tots els herois que van arriscar les seves vides per salvar un continent de la tirania són el millor testimoni que la llibertat no es pot donar per segura, sinó que cal estar permanentment en estat d'alerta i combatre aquells que ens la volen prendre. L'ordre moral que els va dur a aquelles platges segueix vigent avui dia: hi ha bons i dolents. Iran, Corea del Nord, Xina, són els hereus dels que fa 65 anys defensaven les platges. Nosaltres, dels que les envaïen.

No! No! No!

2009-06-04T00:14:00.003+01:00

Per fomentar l'esperit europeu aquí els deixo la tieta Margaret fotent canya als laboristes per la seva política respecte Europa. Només té interès fins al minut 3:10.

Manar

2009-05-29T22:53:00.002Z

El dilluns 25 Corea del Nord va fer un nou assaig nuclear. Porto dies esperant llegir als diaris la reacció escandalitzada i irada de l'esquerra a aquest fet tan greu. Esperava que posessin el crit al cel per l'amenaça a la pau mundial que representa que el règim més dictatorial del món, dirigit per un autèntic foll, pugui llançar bombes nuclears. Esperava que condemnessin l'explosió d'aquestes bombes sota terra, destruïnt de forma gairebé irreparable l'entorn, amb els seus ocellets, arbustos i rierols. Però, ai las, no han dit ni piu. Estan ocupats fent campanya.

Si tenen la sort de rebre propaganda electoral d'IC-V-IU-EUiA-Etcètera, no estripin el sobre abans d'obrir-lo. Primer fixin-se que no hi diu "Família X i Y", no, hi diu "Família Y". L'última mostra del progressisme més estúpid. I segon, obrin-lo o podrien perdre's el formidable díptic que conté amb la següent genialitat: "A Europa manen les dretes. Mana la crisi. Manen els carques, els bancs, les grans empreses. Manen Sarkozy i Berlusconi. Manen els qui destrueixen el planeta, els qui maltracten els pobles." Brillant, oi?

Digues, Romeva, qui mana a Corea del Nord? Hi mana el lliberticidi. Hi mana la voluntat d'un tirà, hi mana els qui maten els seus compatriotes. Hi mana l'economia planificada. Hi mana la pobresa més extrema, hi mana la fam. Hi mana l'esquerra.

Memorial Day

2009-05-26T08:57:00.003Z

Ahir va ser Memorial Day, dia en què es recorden aquells americans morts en el camp de batalla. Res millor que el magistral discurs que obre Patton per celebrar una festa tan assenyalada.

Article de la Peggy Noonan al WSJ sobre el Memorial Day.

Antoni Bassas

2009-05-22T11:09:00.003Z

Antoni Bassas és un dels catalans més gratuïtament sobrevalorats. Té una bona veu i res més. Cada cop que el sento parlar diu una bajanada. Ahir al programa El Club de TV3 parlaven dels deu anys de la fi del servei militar obligatori i van passar un vídeo amb personatges coneguts explicant anècdotes sobre la mili. El geni del Bassas va dir que era un gran avenç que no s'obligui els joves a fer de soldats, però que "hem de ser conscients que obliguem els que vénen de fora a fer-ho per nosaltres." A veure, burro, qui obliga els estranger a allistar-se a l'exèrcit espanyol? Digues, qui? És un requeriment legal per poder residir a l'Estat espanyol, servir a l'exèrcit? Podries citar aquesta llei?

Després del partit de tornada de semifinals de la Champions contra el Chelsea va fer una comparació d'allò més ridícula entre el Guardiola i l'Obama que ja va servir d'avís sobre la qualitat de les cròniques que pot perpetrar un cop instal·lat a Washington. La part bona, però, és que l'intel·ligentíssim Albert Elfa tornarà aviat i que, a diferència d'aquest, deu saber escriure dues frases seguides. El que no tinc tan clar és si de política americana en sap gaire més, tot i que no és un repte gaire complicat.

Sindicats

2009-04-30T22:28:00.002Z

La setmana passada l'UGT de Catalunya va celebrar el seu Congrés. Concretament, del 21 al 24 d'abril, és a dir, de dimarts a divendres. De dimarts a divendres! Una reunió d'alliberats i tot quant paràsit imaginable. Demà aquests impresentables es manifestaran per celebrar el dia del treball. Cridaran, faran molt soroll, aixecaran el puny i amb una mica de sort no destrossaran res. Al final de les manifestacions els líders sindicals diran les bajanades habituals, clamaran contra els acomiadaments i demanaran solucions a la crisi. Per tal d'ajudar els contribuents i els empresaris podríem, d'entrada, fotre al carrer tots aquests alliberats i retirar les subvencions als sindicats. No solucionaria gran cosa, però seria el més just.

Jay Leno i la sanitat pública

2009-04-30T10:34:00.004Z

"You learn a lot about the system. You know, like, people say, "Oh, where do hospitals get the nerve to charge $10 for an aspirin?" See, this is why President Obama wants to do something about healthcare in this country. See, under his plan, hospital aspirin only costs a dollar maximum. Of course, there would be a $9 tax on it."

Obama, l'eloqüent

2009-04-28T07:48:00.006Z

Ja coneixen el mite que l'Obama és un gran orador i el Bush un burro que no sap construir dues frases seguides? No? Doncs mirin com s'ho fa el que "ha inspirat milions de persones amb les seves paraules" quan se li para el teleprompter i jutgin vostès mateixos.

Via: Garlic and Oil

La bossa i el pastís

2009-04-23T22:21:00.005Z

Hi ha gent que creu que la riquesa no es crea, sinó que es reparteix. És a dir, que hi ha una bossa comuna i que agafem els diners d'allà o un pastís que s'ha de dividir i que els occidentals, malvats com som, agafem més de la bossa que la resta o tallem un tall massa gros per a nosaltres. És gent molt llarga la que creu això, esclar, i amb uns coneixements econòmics enlluernadors, tot i que molts estudiants d'economia també ho creuen i estic segur que van treure molt bona nota d'Introducció a l'Economia I. Doncs bé, avui a Catalunya hi ha escriptors, editors i floristes que han fet molts diners. Podrien aquests que creuen en la bossa i el pastís quantificar quanta misèria hem causat avui a l'Àfrica?

Dia de la Terra

2009-04-22T14:51:00.008Z

Avui els ecologistes celebren una cosa estranya que van inventar fa 40 anys anomenada Dia de la Terra. En una data tan assenyalada com aquesta les estrelles de Hollywood, el Bono d'U2 i l'Al Gore deixaran aparcats els seus jets privats per proclamar el seu amor pel planeta i condemnar el canvi climàtic. Així que els convido a agafar el cotxe i donar una volta ben llarga per tal de compensar aquesta pèrdua de CO2. Sé que serà impossible cremar tanta benzina com els seus avions, però no podem quedar-nos de braços plegats.

Ajusticiar

2009-04-20T09:52:00.003Z

Hi ha gent que no mereix ser tractada amb respecte. Qualsevol que vulgui robar-me, apropiar-se del meu treball i sotmetre'm a l'esclavatge de l'Estat del Benestar no és tractada amb deferència. Fa temps que aplico aquesta regla, però el Mark "The Great One" Levin ho fa diàriament al seu programa de ràdio quan una llarga col·lecció d'idiotes truquen per convèncer-lo que el socialisme és el camí. De vegades els alliçona, de vegades, si no està de gaire bon humor, els insulta d'entrada, crida una estona i després els penja el telèfon i altres vegades els humilia llargament. Aquest és el cas del vídeo de sota. Gaudeixin-lo tant com jo ho he fet.

Covards

2009-04-07T11:34:00.004Z

El president Obama ha passat gairebé una setmana per Europa demanant que els països europeus enviïn més soldats per combatre els talibans a l'Afganistan. La resposta d'aquests ha sigut un no ben rotund. Han cedit personal per entrenar la policia afganesa, però cap ajuda directa per matar talibans. Aquests són els mateixos europeus que parlen amb un deix de superioritat moral quan es refereixen als Estats Units, però són capaços de cometre una immoralitat tan gran com deixar que 35 milions de persones siguin esclavitzades per uns monstres barbuts i donar refugi a Al-Qaida. La setmana passada una noia de disset anys va ser apallissada en ple carrer de Matta, Pakistan, país on els talibans i els seus amics terroristes s'han instal·lat i que ben aviat serà una altra font de problemes, per parlar amb un noi. Necessiten més proves els europeus per adonar-se que a aquests paios se'ls ha de combatre i derrotar? L'única conclusió possible davant de la passivitat dels europeus és que no els preocupa què poden fer els terroristes i els talibans a gent innocent. Europa va passar dècades sense atrevir-se a plantar cara a la URSS amagant-se darrere dels Estats Units, que no haguessin dubtat ni un moment a defensar-la de l'Imperi del Mal, i ara estan disposats a cometre el mateix acte de covardia i irresponsabilitat. Això sí, amb el coll una mica aixecat i el nas arrufat quan parlen dels americans.

28 anys

2009-03-30T14:31:00.004Z

El 30 de març de 1981 no tenia res d'especial. L'únic remarcable és que duia un tratje nou. Li agradava, s'hi sentia còmode. Havia passat el matí treballant al despatx seguint la rutina que havia establert i tot just feia nou setmanes que ocupava el càrrec que havia somiat durant anys. Aquella tarda tenia programat un discurs al Washington Hilton davant d'un sindicat de la construcció. Tot i no ser gaire popular entre els sindicalistes, li queien bé i aquella mena de discursos li recordava els que havia fer tants anys mentre treballava per la General Electric. Aquell dia la caravana era petita, ja que l'hotel era a prop del despatx i, evidentment, l'acompanyava el destacament del Servei Secret amb Jerry Parr, cap del detail, que havia canviat d'idea a última hora, va anar amb ell en comptes de quedar-se a la Casa Blanca, com tenia pensat. El discurs va anar bé, el van aplaudir, va saludar i va marxar.

Va sortir al carrer per una porta lateral on l'esperava la premsa. Anava acompanyat pel personal que acostumava a anar amb ell a aquesta mena d'actes: el seu ajudant personal, Dave Fischer; l'ajudant del Cap de Gabinet, Mike Deaver, responsable de comunicacions; i el seu secretari de premsa, Jim Brady, entre d'altres. Camí de la limusina un periodista el va cridar i s'hi va acostar. Just en aquell moment va sentir un soroll, pop pop, que li va semblar el d'un petard. Va girar el coll i va sentir que algú deia: "però què coi és això?" En el mateix instant els agents Jerry Parr i Ray Shattuck el van agafar i el van llançar dins la limusina, on va caure amb l'agent Parr a sobre, i van tancar la porta. En aquell moment va sentir "el dolor més paralitzador" de tota la seva vida. Just abans que Parr i Shattuck se li llancessin a sobre, l'agent Tim McCarthy obria la porta de la limusina. Ell també va sentir aquell soroll, però de seguida va saber que no era cap petard. Va veure l'home que disparava a la seva esquerra i es va posar a mig camí entre ell i el president. Va obrir els braços preparat per rebre l'impacte de les bales i l'home va disparar tres vegades més. Una d'aquestes bales va tocar-lo a l'abdomen, les altres dues van impactar al cotxe, una a la finestra i l'altre a la carrosseria. Aquesta última va rebotar i va entrar al cos del president. Mentrestant, l'agent Parr, des del terra de la limusina ordenava al conductor que els treiés d'allà, al mateix temps que el president l'empentava per treure-se'l de sobre. Va ajudar-lo a seure al seu seient i es va fixar en la marca de bala a la finestra de la limusina alhora que recordava els cossos que havien caigut durant el tiroteig. Sabia que hi havia, com a mínim, un agent ferit. El cotxe va girar a tota velocitat a l'esquerra per agafar la Connecticut Avenue. El president va dir a l'agent Parr que creia que s'havia trencat una costella al caure al terra de la limusina. L'agent va examinar-lo passant les mans pel pit, el cabell i el coll del líder del món lliure. L'agent va dir per ràdio a la resta d'agents: "Rawhide's okay, let's head for Crown." Es dirigien a la Casa Blanca.

Al cap d'uns moments el president va treure de la butxava un tovalló de paper que havia agafat a l'hotel i va tossir-hi. El va omplir de sang, ben vermella i espumosa. El president va dir: "crec que m'he fet un tall a la boca", però l'agent s'havia fixat en les bombolles del tovalló i va cridar al conductor que canviés de direcció, que havien d'anar al George Washington University Hospital. Camí de l'hospital el president començava a tenir problemes per respirar. Quan van arribar-hi, al cap de tres minuts, tenia la sensació que no li entrava aire. La limusina es va enfilar a la vorera per anar més de pressa i va parar davant la porta d'emergències. L'agent Parr va oferir al president la seva mà per sortir de la limusina, però aquest la va refusar i va sortir pel seu propi peu. Un cop fora es va posar ben dret, va estirar els pantalons per posar-los a lloc i va cordar-se l'americana. Entraria a l'hospital com el president dels Estats Units d'Amèrica. Va caminar cap a la porta amb agents del Servei Secret a dreta i esquerra mentre una infermera se li acostava. Quan la va tenir a prop li va dir que tenia problemes per respirar, aleshores els genolls li van fer figa, però dos agents, la infermera i un metge el van poder agafar.

Quan va despertar-se després que li poguessin extreure la bala va veure que la seva dona, Nancy, era allà amb ell. Va dir-li: "Honey, I forgot to duck". Tots els que eren a l'habitació metges, infermeres i agents van esclatar a riure. Li van dir que l'haurien d'operar i va contestar, "espero que siguin republicans". Un metge li va dir, "avui, senyor president, tots som republicans."

Entrevista

2009-03-27T23:52:00.003Z

Les úniques entrevistes que valen la pena llegir són les del cap de setmana del Wall Street Journal. La del cap de setmana passat, a Gary Becker, és formidable. Però avui n'han publicat una de boníssima a la web de l'Avui a Miquel Porta Perales en què parla de l'ecologisme. No tinc res a afegir-hi.

Enllaç a l'entrevista.

Solucions raonables a problemes seriosos

2009-03-23T11:37:00.004Z

Un dels principals assessors en matèria ambiental del salvador del món Gordon Brown, Jonathon Porritt, creu que si la Gran Bretanya vol construir una societat sostenible haurà de reduir la població de manera dràstica. En un discurs pronunciat la setmana passada a la conferència anual de l'Optimum Population Trust, de la qual és patró, va dir que el creixement econòmic i de la població estan posant el món sota massa pressió i que caldria reduir la població de la Gran Bretanya en 30 milions de persones. Sembla ben bé un gag de l'Escurçó Negre. Com ho hauríem de fer, Porritt, castrant els britànics, tallant-los el coll abans no es reprodueixin o eliminant el creixement econòmic? Sort que aviat el Cameron guanyarà i ens estalviarà totes aquestes animalades.

Armes (II)

2009-03-11T16:10:00.007Z

Ja saben que els Estats Units és un país ple de violència on cada matí abans d'esmorzar maten unes quantes desenes de persones perquè la gent té dret a tenir pistoles. Per sort Europa és un lloc molt més civilitzat, refinat i culte, així que hem prohibit les armes de foc. Però, ves per on, avui a Alemanya, país prou civilitzat, un paio ha entrat armat a una escola i s'ha posat a disparar matant 15 persones abans que la policia el pogués abatre.

M'agradaria que observessin un patró en el gremi periodístic d'aquest país quan passa una desgràcia com aquesta. Si el tiroteig és als Estats Units la culpa és de la tinença lícita d'armes, però si passa a Europa el problema és que el criminal era un sonat. Suposo que seguint la mateixa lògica l'obesitat als Estats Units és culpa de les forquilles i a Europa de la golafreria dels civilitzats i cultes europeus.

A l'escorxador

2009-02-25T15:34:00.003Z

El sistema americà d'impostos és un merder. L'any 1986 van aprovar una llei per simplificar-lo, però segueix sent-ho. I no només això, també és totalment injust: el 2% més ric dels americans paga prop del 60% dels impostos sobre la renda que recapta el govern federal. El 2011 acaba la rebaixa d'impostos de 2001 als més rics i el Congrés ha de decidir si la prolonga o l'acaba. Ahir Obama va dir anunciar les seves intencions: "we will also end the tax breaks for the wealthiest 2% of Americans." Però, esclar, no ho farà fins que no hagi pogut estimular l'economia. L'escorxador institucionalitzat, vaja.

També va afirmar que els Estats Units és "the nation that invented the automobile." Si això ho hagués dit el Bush avui a tot arreu el ridiculitzarien i el titllarien d'ignorant i idiota, però amb el Messies bromes les justes.

Darwinisme

2009-02-12T09:55:00.002Z

"Proof for how the Walkman evolved into the iPod by random mutation".

Ann Coulter

Avui el President Reagan en faria 98

2009-02-07T02:41:00.002Z

Homenatge de la RNC de 2004.

Culpable: Bush

2009-02-04T13:22:00.003Z

Suposo que van seguir les males notícies que ens arribaven dissabte des d'Iraq: s'hi van celebrar eleccions. Horrorós. Tant bé que vivien abans que arribessin els americans i mira ara. A sobre, no hi va haver cap víctima de la violència sectària. Quina vergonya. Bush n'és el culpable. Maleït sigui!

Estímul

2009-01-29T10:36:00.005Z

Ahir la Cambra de Representants dels Estats Units va aprovar el paquet de despesa pública que l'administració Obama i el lideratge demòcrata pretenen que estimuli l'economia. Els republicans, que per fi han recuperat el seny, hi van votar en contra. Tots. I 11 demòcrates s'hi van afegir. Aquesta llei en realitat no té com a objectiu estimular res que no sigui l'Estat mainadera. Poso exemples:

335 milions de dòlars per a la prevenció de malalties de transmissió sexual, 50 milions per finançar projectes artístics, 400 milions per a investigar el canvi climàtic, 2.400 milions en projectes de captura de diòxid de carboni, 650 milions per a la conversió digital de les televisions, 150 milions per a l'Smithsonian, 1000 milions per Amtrak, 81.000 milions per Medicaid, 20.000 en food stamps (un programa que dóna menjar a la gent pobra), 36.000 milions per ajudes als aturats, etcètera.

Algú creu seriosament que tot això ajudarà l'economia? Els republicans fan bé d'oposar-s'hi perquè quan fracassi els únics responsables seran els demòcrates. Estímul econòmic? Llançar l'Estat pel forat del vàter.

Shuttle Challenger

2009-01-28T16:49:00.005Z

Avui fa 23 anys de l'explosió del Challenger. Aquell dia havia estat organitzat per l'administració Reagan per ser un dels més importants d'aquella presidència, però l'explosió de la llançadora espacial va desmuntar-ho tot. Van haver de suspendre el discurs de l'estat de la Unió i el president va emetre un missatge des del Despatx Oval. Un altre dels grans discursos del president Reagan. El curiós del cas és que al president no li va agradar. En el llibre sobre el seu pas per la Casa Blanca Peggy Noonan, l'autora del discurs, explica que després d'emetre'l Reagan va fer cara de no agradar-li el que acabava de dir. L'endemà, però, tothom qualificava el discurs de brillant i el president va trucar Noonan per felicitar-la i donar-li les gràcies.

L'Antxon en va fer un post fa temps i aquestes coses no hi ha ningú que les expliqui com ell.

Vídeos del missatge del president i de l'explosió.

Cròniques

2009-01-26T22:50:00.003Z

Les cròniques de TVE de les preses de possessió del Carter i el Reagan. A la del primer és divertit observar com els periodistes eren més imparcials fa 32 anys que no pas ara. A la del 40 el hit és quan la periodista diu que "en los 30 últimos años ha acumulado una de las grandes fortunas de los Estados Unidos."

Presa de possessió de Jimmy Carter

Presa de possessió de Ronald Reagan

Populisme i TV

2009-01-22T10:29:00.004Z

Obama congelava ahir els sous dels alts càrrecs perquè "en època de crisi Washington s'ha d'estrènyer el cinturó."

Això sí, a partir d'avui intentarà que el Congrés aprovi un pla d'estímul de 800.000 milions de dòlars.

Però parlem de coses serioses: El Reagan va guanyar l'Obama per 41.800.260 espectadors, l'any 1981, a 37.793.008

Bush i Obama

2009-01-20T08:30:00.004Z

Volia escriure sobre la marxa del president Bush, però la mandra, la febre i el post de l'Alcón fan que me n'estigui. El seu post resumeix prou bé què penso del llegat de Bush, tot i que no crec que la història el jutgi malament. El meu principal retret al 43 és haver-se convertit en còmplice de la febre gastadora del Congrés i no haver vetat pràcticament cap de les horroroses partides de despesa que arribaven al seu escriptori, com ara la Farm Bill. En despesa ha actuat com un sociata.

Aquests dies és fàcil trobar articles i talls de veu de republicans dient que esperen que el mandat d'Obama sigui un èxit. Per què? Per poder pagar més impostos? Perquè la màfia de Chicago es faci amb el govern federal? Per engrandir encara més l'Estat? O perquè és negre? Si és per això potser caldria recordar-los les paraules de Luther King: "I have a dream that my four little children will one day live in a nation where they will not be judged by the color of their skin but by the content of their character."

L'altra cosa curiosa és sentir tots aquests periodistes i analistes catalans que tant bé parlen d'Obama, a qui elogien i qualifiquen d'inspirador i esperançador. Doncs si tant els inspira i emociona, el mínim que podrien fer és pronunciar bé el seu nom.

Guantanamo

2009-01-15T10:38:00.008Z

Es veu que ahir a TV3 van entrevistar un tal Lahcen Ikassrien, exhoste de Guantanamo. La gent que conec que va veure l'entrevista estava escandalitzada amb el que fan els Estats Units a Gitmo. Amb aquest tema passa el mateix que amb Israel, els mitjans intenten pintar els Estats Units com una nació torturadora, cosa que és manifestament falsa, només perquè no els agrada el president Bush. D'acord, pot ser que s'equivoquessin en el cas d'aquest tal Ikassrien, però que em facin arribar una llista de les guerres en què errors com aquest no han passat. Enviïn-me-la. A la llista han d'adjuntar-hi com pensen combatre Al-Qaida, esclar, perquè la guerra continuarà i aquests malparits seguiran intentant matar-nos per molt que tanquin Guantanamo. Han d'especificar d'on pensen treure informació dels plans d'Al-Qaida, és a dir, com volen interrogar gent que està disposada a passar anys aprenent a pilotar avions per després segrestar-ne i estavellar-los contra el WTC o el Pentàgon. Demanant-ho si us plau? Hagués servit de res demanar si us plau a Hitler que deixés de matar jueus o que desocupés Polònia? A més, aquesta guerra és contra una xarxa mundial de terroristes, no contra un altre estat. No n'hi ha prou posant espies a Berlín. I què volen fer amb els presos actuals, entre ells Jalid Sheij Mohamed, ideòleg de l'11-S? Voldrien vostès el cervell d'un dels actes més atrosos de la història a quatre passes de casa seva? Es pensen que algun congressista acceptarà que se'l destini a una presó del seu districte electoral?

Després de l'11-S l'administració Bush tenia el deure de protegir els Estats Units i ho ha fet brillantment perquè no hi ha hagut cap més atac en territori americà. Un parell d'errors no justifica posar en perill tota una nació, a no ser que l'objectiu sigui precisament aquest.

Farewell Address

2009-01-13T20:44:00.003Z

L'11 de gener de 1989, diumenge va fer vint anys, el president Reagan es despedia de la nació amb el seu Farewell Address. Un discurs carregat de l'orgull lògic d'algú que sap que ha fet història i que ha canviat el curs d'una nació. "We meant to change a nation, and instead, we changed a world." Una cançó d'amor a la llibertat i als Estats Units. Els millors fragments, el de la revolució americana i la Constitució i el que tanca el missatge, el de la "shining city upon a hill". "All in all, not bad, not bad at all."

L'Avui

2009-01-12T17:36:00.008Z

L'Avui és un diari dolent, molt dolent. Els periodistes no saben res i els opinadors, amb l'excepció d'un parell o tres, són d'una indigència intel·lectual que fa caure d'esquena. Avui, però, a un article de la web del diari s'han superat. Un tal Albert Segura, que escriu des de Washington, critica un "visat encobert" que el govern americà vol fer omplir als turistes que vulguin entrar al país. "Des d'avui, estem obligats a demanar una autorització electrònica almenys 72 hores abans de viatjar als EUA", diu el periodista. I afegeix:

'¿Està o ha estat mai involucrat en espionatge o sabotatge, en activitats terroristes o genocidi, o entre 1933 i 1945 va estar involucrat d'alguna manera en persecucions associades amb l'Alemanya nazi o els seus aliats?'. '¿Algun cop ha estat arrestat o declarat culpable per un delicte o crim que involucri depravació moral?'. '¿Ha detingut o retingut mai un nen a un ciutadà nord-americà que en tingui la custòdia?'. Aquestes són algunes de les preguntes que ara haurem de respondre per internet almenys tres dies abans de volar perquè el departament de Seguretat Nacional dels EUA pugui determinar si som un perill per a l'ordre públic i la seguretat. Tot i superar aquesta primera prova prèvia, a l'aeroport encara ens haurem d'enfrontar a l'agent de duanes, que tindrà l'última paraula per deixar-nos entrar o enviar-nos de tornada a casa."

Segura, maco, ara ja havies de contestar tot això en una cartolina de color verd que et donaven a l'avió, la Visa Waiver. Saps què vol dir "visa"? Visat. Que ho fan fer per internet tres dies abans? Més còmode i pràctic fer-ho així. I sí, també havies "d'enfrontar-te" a l'agent de duanes. El 28 de desembre passat vaig haver de fer-ho. Un tràmit. Va trigar un minut a dir "welcome to the US."

Gaza en xifres

2009-01-09T10:53:00.005Z

Post de l'amic Moré al seu fantàstic blog Cat-Israel.org. El trobareu a la llista d'enllaços com "Guia de Perplexos". Si voleu saber què passa a Israel sense haver d'aguantar propaganda antijueva i a través d'algú intel·ligent, entreu-hi.

476 Camions d'ajuda humanitària que han passat a través dels encreuaments israelians cap a Gaza des del començament de la operació “Plom sòlid”, fins el dia 6 de gener, incloent aliments bàsics, medicaments, accessoris mèdics, unitats de sangs i donacions de diversos governs i bancs de sang.

20 Ciutadans palestins –inclosos nens- evacuats a Israel per rebre tractament mèdic per no poder atendre’ls els seus hospitals.

800.000 (i més) pamflets han estat llançats pel Tzahal amb instruccions als civils per allunyar-se dels terroristes i dels dipòsits d'armes.

70 (i més) vegades el Tzahal va advertir fins els dia 6, i segueix fent-ho, a les àrees poblades abans de dur a terme atacs aeris.

10.000 tones d'ajuda van ser transportades cap a Gaza per organitzacions internacionals, l'Autoritat Palestina i diversos governs des del començament de l'operació “Plom Sòlid” fins el dia 6. El World Food Program havia informat a Israel la setmana anterior a l’operació que deixaria d'enviar aliments cap a Gaza ja que els dipòsits estaven plens, amb prou menjar per a un mínim de 2 setmanes.

0 són la quantitat de ferits palestins que se'ls va permetre deixar la Franja cap a Egipte per a rebre ajuda i tractament a Egipte.

10.000 (i més) míssils i morters han estat disparats des de Gaza des del 2001.

3.200 (i més) míssils i morters han estat disparats des de Gaza solament el 2008.

6500 (i més) míssils i morters han estat disparats des de Gaza des que Israel es va retirar de Gaza el 2005.

538 (i més) míssils i morters han estat disparats des de Gaza cap a territori israelià durant la “treva” de foc des del 19 de juny i 19 de Desembre del 2008.

480 míssils i morters han estat disparats des de Gaza cap a Israel des que l'operació “Plom sòlid” va començar el 27 de desembre.

28 morts són els causats per míssils i morters disparats des de Gaza cap a Israel des del 2001. Els morts inclouen israelians, palestins i treballadors estrangers. Des que va culminar el cessament de foc, els palestins finançats per l'Iran a Gaza, van disparar míssils i morters que van assassinar un treballador de la construcció àrab i la mare de quatre criatures que buscava refugi en una estació d’autobusos mentre l'alerta de míssils sonava.

1.000 (i més) persones a Israel han estat ferides per míssils i morters disparats des de Gaza des del 2001. Des del començament de l'operació de defensa israeliana a Gaza el 27 de Desembre, 90 israelians han resultat ferits.

20.000 terroristes de la banda criminal islàmica Hamàs són el nombre d’alts dirigents que segresta la població palestina i que Israel té com a blanc en les seves operacions de defensa.

1.000.000 de ciutadans israelians i residents és la població que la banda criminal islàmica té sota el seu radi de foc.

15 son els segons que tenen els ciutadans israelians per buscar refugi quan sona l'alerta d'atac.

8 són els anys durant els quals Israel ha patit atacs de míssils i morters des de Gaza.

3 són les mesquites a Gaza que han estat destruïdes per les forces de defensa d'Israel des de l’inici de l’operació i que amagaven arsenals d’armes i explosius. Els atacs han tingut lloc de nit i mai durant les hores de pregària per evitar morts.

3 són les instal·lacions de l'ONU que han estat usades per la barbàrie islamista per atacar Israel i usant per escuts la població palestina que s'hi refugiava.

Israel va donar en esperança de pau la retirada de Gaza a l'agost del 2005 el següent:

100% de la Franja de Gaza va ser lliurada a la població palestina.

777 Km quadrats de Judea i Samària (Cisjordània) van ser evaquades i lliurades

21 assentaments van ser abandonats a la Franja de Gaza.

4 assentaments van ser abandonats a Judea i Samària

48 tombes de Gaza a l'excementiri de Gush Katif, incloses sis tombes de residents assassinats per terroristes, van ser traslladades a Israel.

9.000 persones, 1.700 famílies, és el nombre aproximat que van viure a Gaza i al nord de Judea i Samaria. Tots ells es mudar com a part de l’oferta de pau.

38 sinagogues van ser desmantelladas a la Franja de Gaza.

5.000 nens d'edat escolar que van haver de buscar noves escoles.

42 centres de salut que van ser tancats a la Franja de Gaza.

36 guarderies infantils van ser tancades a la Franja de Gaza.

7 escoles primàries van ser tancades a la Franja de Gaza.

3 escoles secundàries van ser tancades a la Franja de Gaza.

320 cases prefabricades van servir de cases temporals als ciutadans evacuats.

45.000 soldats israelians i policies van participar en la retirada de Gaza.

1.7 milers de milions de dòlars USA, és el cost aproximat del govern israelià per la iniciativa de la desconnexió i el lliurament de la Franja a la població palestina.

166 agricultors israelians van marxar fora de Gaza deixant les seves terres intactes per a la producció palestina.

800 ovelles, la segona granja més gran d'Israel, va anar fora de Gaza.

120 milions de dòlars USA , és el valor de les flors que es produïen anualment des de Gush Katif.

1 zoològic, el "Katifari," que tenia centenars d'animals, va ser evacuat.

5.000 palestins tenien feina en l'agricultura i en indústries relacionades a Gush Katif.

60% és el percentatge dels tomàquets cherry israelians que s'exportaven des de la Franja de Gaza. La desconnexió de Gaza va extingir aquesta font econòmica.

3.5 milions de metres quadrats de plantacions van ser donades a la població palestina

60 és el percentatge d'herbes exportades des d'Israel que arribaven des de Gush Katif.

15% és el total de les exportacions d'agricultura d'Israel que s’originava a Gaza, exportacions perdudes després de la retirada.

360.000 dòlars USA és la compensació mitjana que va donar Israel a cada família evacuada.

870 milions de dòlars USA és el cost aproximat d'evacuar els exresidents de Gaza i Judea i Samària en altres punts del país.

500 milions de dòlars USA és la suma dels diners que va gastar en seguretat Israel per treure les bases de l'Exèrcit fora de la Franja de Gaza.

Després de l'evacuació d'Israel de Gaza i el pla de pau...

NO TOTS ELS JUEUS VAN QUEDAR FORA

1 israelià roman a Gaza CONTRA DE LA SEVA VOLUNTAT. El Sargent Gilad Shalit, segrestat d'Israel el 25 de Juny del 2006 per la banda criminal islàmica Hamàs a la frontera en una acció en la qual van ser assassinats dos soldats israelians i van ser ferits altres quatre.

430.000 palestins de Judea i Samaria van poder moure's lliurement en àrees controlades per l’ANP.

El resum d’aquestes xifres és en termes democràtics:

1.2 milions d'àrabs romanen ciutadans completament legals d’Israel. Tots els ciutadans israelians siguin cristians, musulmans o jueus tenen llibertat d'expressió, religió, premsa i dret a vot.

1.3 milions de palestins viuen a la Franja de Gaza molts d'ells en camps de refugiats creats per Egipte i controlats per l'Autoritat Palestina, que viuen sota els seus propis líders.

820.000 jueus van haver de fugir o van ser expulsats sense les seves pertinences en els països àrabs entre 1947 i 1949, i mai van ser recompensats per governs àrabs per les seves pèrdues.

650.000 refugiats àrabs van deixar Israel des de 1947 i 1949 en les proclames de la Lliga Àrab a "fotre els jueus al mar i destruir Israel" i encara viuen en els camps de refugiats creats per a ells sense els més mínims drets democràtics.

TOTS esperem que els líders palestins que acabin amb el terrorisme i la cultura de l'odi per a tenir l’Estat al qual van renunciar el 1947/48 en les successives guerres i en les darreres negociacions. Solament així és possible la pau.

Tornar

2009-01-05T08:41:00.003Z

Dubto que aquells paios que es queixen perquè no els porten la segona ració de vichysoisse a Guantanamo ho passin pitjor que una persona que acaba de tornar de NYC.

Marxem

2008-12-27T11:54:00.003Z

Hi ha una mena de gent que només fa les coses una vegada. Encara que hagi sigut fantàstic, que mai s'ho hagin passat tan bé, canvien perquè, diuen, l'important és descobrir coses noves i altres bestieses. Si ha sigut fantàstic s'ha de repetir i punt. Aquest és un dels pilars fonamentals de la filosofia del Nucli Dur.

Demà farà un any vam anar a NYC a passar-hi el Cap d'Any. Va ser massa. A l'abril hi vam tornar i va ser una festa. Així que demà tornem a agafar l'avió, aquest cop via Washington D.C.

Pels qui no ens coneguin, aquests viatges consisteixen en un festí continu. És en aquests viatges que t'adones de com de prodigiós és el cos humà al ser capaç d'aguantar una setmana sencera de càstig non-stop.

Repetirem la ja tradicional travessa del dia 31 des dels Cloisters fins a Battery Park, passarem hores tancats a la Borders de Park amb 57, comprarem CDs a la Virgin Store, comprarem medicaments al CVS, demanarem black cod with miso, anirem a la Trattoria, esmorzarem al Cipriani's, comprarem samarretes ben gracioses, Burger Joint, espaguetis de pasta d'ou (amb una miqueta de formatge), el harvey reglamentari al Harry's abans d'anar a dormir, passarem hores dient que no posarem els peus a Canal Street i ho acabarem fent, i no és descartable que acabem passant un dia a Tom's River ni que morim d' un tall de digestió provocat per les brusques contraccions abdominals que acompanyen els nostres copiosos àpats.

El Top 10 de coses de què el canvi climàtic ha estat responsabilitzat el 2008

2008-12-24T12:15:00.004Z

1. Canibalisme

Ted Turner, fundador de la CNN, va dir en una entrevista l'abril passat que l'escalfament global faria pujar les temperatures a la Terra en 8 graus els pròxims 30 o 40 anys. Com a conseqüència d'això, "la civilització s'haurà trencat. La poca gent que quedi viva viurà en estats com Somàlia o Sudan i les condicions de vida seran intolerables. Les plantacions no creixeran, la majoria de la gent haurà mort i la resta serem caníbals."

2. La mort del monstre del Llac Ness

Al Febrer, l'Scotland's Daily Mirror informava que Robert Rines deixaria de buscar el monstre del Llac Ness, després de fer-ho els últims 37 anys. Segons el diari, "malgrat tenir centenars de contactes a través del sònar al llarg d'aquests anys, el rastre s'ha refredat i Rines creu que Nessie podria haver mort víctima de l'escalfament global."

3. La cervesa s'encareix

Associated Press informava aquest abril que l'escalfament global afectaria la butxaca dels consumidors de cervesa perquè el cost de la civada augmentaria, fent pujar el de la cervesa. Jim Salinger, climatòleg neozelandès, va anunciar que Austràlia quedaria especialment afectada. "O bé hi haurà pubs sense cervesa o el cost pujarà", va dir.

4. Les pitons es faran amb Amèrica

Pitons burmeses gegants, prou grans com per menjar un aligator d'una sola mossegada, podran viure a un terç dels Estats Units ja que el canvi climàtic fa el país més hospitalari per aquestes bèsties de sang freda. Segons el U.S. Fish and Wildlife Service, aquest potencial hàbitat s'expandirà a partir de 2100. Gordon Rodda, responsable de l'estudi, "les pitons s'estan movent cap al nord, d'això no hi ha dubte."

5. Pedres al ronyó

Un estudi de la Universitat de Texas conclou que hi haurà un augment de pedres al ronyó a partir de 2030 com a conseqüència de l'escalfament global. Tom Brikowski, líder del projecte, va afirmar el juliol passat: "l'escalfament global entrarà a les nostres cases. Farà la vida tan incòmode que la gent acabarà seient i reflexionant sobre què estan fent al clima."

6. Balenes més primes

Científics japonesos afirmen haver arribat a la conclusió que el canvi climàtic ha acabat aprimant les balenes. Segons un estudi d'aquests senyors, les balenes caçades aquests darrers anys són més primes que les caçades els anys 80 a causa de la reducció de la població de krill, provocada per l'escalfament de les aigües.

7. Atacs de taurons

George Burgess, expert en taurons de la Universitat de Florida que té un registre dels atacs de taurons, va dir a The Guardian: "Com que la població creix també ho fa el nombre de persones que es banyen. I a mesura que tinguem un augment del nombre d'hores que els humans passem a la platja, hi haurà un augment dels atacs de taurons."

8. Black Hawk Down

Recordaran la pel·lícula de Ridley Scott sobre l'helicòpter abatut al centre de Mogadiscio, basada en l'operació militar de 1993. Doncs bé, el congressista Edward Markey de Massachussets va cuplar-ne el canvi climàtic.

Markey va dir a un grup d'estudiants que havien anat al Capitoli a parlar sobre el tema: "a Somàlia el 1993 el canvi climàtic, segons 11 generals de 3 i 4 estrelles, va provocar una sequera, que va conduir a fam. La fam es va traduir en ajuda internacional que vam enviar a Somàlia, que després va portar els Estats Units a haver d'enviar-hi tropes per separar els grups que es barallaven per l'ajuda, fet que va portar a 'Black Hawk Down'."

9. Cries de pingüí congelades

Segons National Geographic, les cries de pingüí que encara no tenen plumes repel·lents d'aigua moren congelades després de pluges torrencials.

L'explorador Jon Bowermaster va dir a la revista que "moltes, moltes, moltes d'aquestes cries -milers de cries- morien." Veure la mort massiva de pungüinets "pintava una clara i nefasta imatge del canvi climàtic." Bowermaster va afegir: "no és nomes gel desfent-se, és matar aquests petits i bonics ocellets que són tan populars a les pel·lícules."

10. Invasió de rajades assassines

El Daily Mail informava aquest juny que rajades assassines, com la que va matar el Caçador de Cocodrils Steve Irwin, arribaran a les costes britàniques per culpa el canvi climàtic, després que una rajada de 5 peus de llargada fos trobada per un pescador.

L'especialista en rajades Alex Gerrard va afirmar que "allà on hi ha una rajada n'hi ha més. A més, L'augment de temperatura del mar podria haver portat espècies d'aigües càlides."

Hi ha una mena de gent... (I)

2008-12-21T17:13:00.006Z

Que llegeix els llibres de Ken Follett

Que va a les festes de l'Autònoma.

Que viatja a Amsterdam.

Que compra llibres a l'FNAC.

Que li agrada les pel·lícules de Tim Burton perquè són de Tim Burton.

Que diu que el McDonald's no és bo.

Que vol conèixer altres cultures.

Que quan viatja vol conèixer el país o la ciutat "real".

Que menysprea els americans per, diuen, no saber on és Espanya, però que no sabria col·locar cap Estat dels Estats Units en un mapa.

Que critica la demagògia.

Que vota sociata.

Que beu calimotxo.

Que creu que Kurt Cobain no es va suïcidar.

Que escolta música instrumental.

Que només menja gelats a l'estiu.

Que no coneix la vida i miracles del president 40.

60 km/h

2008-12-16T15:52:00.001Z

Benvinguts al soviet de Catalunya.

Ràdio

2008-12-12T16:00:00.003Z

Espectaculars les dades d'audiència de Rac1 recollides a l'última EGM: 425.000 oients diaris, número u en share -24,2%- i líder durant onze hores seguides cada dia -de 9 del matí a 8 del vespre. Rac1 és la demostració definitiva que hi ha mercat per a la ràdio privada en català i que demà mateix s'hauria de privatitzar Catalunya Ràdio. No té cap sentit que la Generalitat es poleixi cada any 54 milions d'euros dels catalans en un sector que el mercat ha demostrat que pot cobrir perfectament. Encara que no fos així tampoc es justificaria que la Generalitat tingués emissores de ràdio, però l'argument sempre ha sigut que era necessari satisfer la demanda de ràdio en català. Potser ara haurien de buscar-ne un altre.

Consistència

2008-12-11T00:14:00.003Z

Constitució

2008-12-07T10:15:00.003Z

Per qualsevol dubte sobre què ha de ser una constitució, consultar a partir del minut 9.

All in all, not bad, not bad at all.

Patriotisme

2008-12-02T22:55:00.001Z

La majoria (II)

2008-12-01T12:12:00.005Z

Després de la matança de Bombai, perpetrada pels de sempre, algú ha sentit algun líder musulmà condemnar-la? Algú ha vist manifestacions de rebuig a Síria, Pakistan, Iran o Aràbia Saudita? No, esclar. El que hem sentit en tertúlies als mitjans catalans és que els autors de la matança són una minoria, que no representen l'islam, que l'ensenyament de l'Islam és pacífic i que el problema són aquests eixelebrats. Sobre això de la minoria en vaig fer un post ja fa mesos. Havent-ho sentit tantes vegades, al final un s'estova i ha de fer concessions: d'acord, podem acceptar que potser un o dos musulmans no es proposen matar-nos a tots, que no tots els musulmans són terroristes. El què sabem segur, però, és que tots els terroristes són musulmans.

The Desolate Wilderness

2008-11-27T15:49:00.007Z

(Editorial del WSJ publicada cada any des de 1961)

Here beginneth the chronicle of those memorable circumstances of the year 1620, as recorded by Nathaniel Morton, keeper of the records of Plymouth Colony, based on the account of William Bradford, sometime governor thereof:

So they left that goodly and pleasant city of Leyden, which had been their resting-place for above eleven years, but they knew that they were pilgrims and strangers here below, and looked not much on these things, but lifted up their eyes to Heaven, their dearest country, where God hath prepared for them a city (Heb. XI, 16), and therein quieted their spirits.

When they came to Delfs-Haven they found the ship and all things ready, and such of their friends as could not come with them followed after them, and sundry came from Amsterdam to see them shipt, and to take their leaves of them. One night was spent with little sleep with the most, but with friendly entertainment and Christian discourse, and other real expressions of true Christian love.

The next day they went on board, and their friends with them, where truly doleful was the sight of that sad and mournful parting, to hear what sighs and sobs and prayers did sound amongst them; what tears did gush from every eye, and pithy speeches pierced each other's heart, that sundry of the Dutch strangers that stood on the Key as spectators could not refrain from tears. But the tide (which stays for no man) calling them away, that were thus loath to depart, their Reverend Pastor, falling down on his knees, and they all with him, with watery cheeks commended them with the most fervent prayers unto the Lord and His blessing; and then with mutual embraces and many tears they took their leaves one of another, which proved to be the last leave to many of them.

Being now passed the vast ocean, and a sea of troubles before them in expectations, they had now no friends to welcome them, no inns to entertain or refresh them, no houses, or much less towns, to repair unto to seek for succour; and for the season it was winter, and they that know the winters of the country know them to be sharp and violent, subject to cruel and fierce storms, dangerous to travel to known places, much more to search unknown coasts.

Besides, what could they see but a hideous and desolate wilderness, full of wilde beasts and wilde men? and what multitudes of them there were, they then knew not: for which way soever they turned their eyes (save upward to Heaven) they could have but little solace or content in respect of any outward object; for summer being ended, all things stand in appearance with a weatherbeaten face, and the whole country, full of woods and thickets, represented a wild and savage hew.

If they looked behind them, there was a mighty ocean which they had passed, and was now as a main bar or gulph to separate them from all the civil parts of the world.

Diferències

2008-11-25T10:39:00.006Z

Quan el Partit Republicà va patir una desfeta electoral terrible el passat 4 de novembre, la seva gent va acceptar immediatament la derrota. Quina diferència amb el 2000 i 2004. Ni es va parlar de frau electoral ni es van organitzar manifestacions. Els republicans s'han retirat cap a casa i han iniciat el pacífic procés postelectoral d'anàlisi dels resultats i canvis en tot allò mal fet: programa, missatge, lideratge, etcètera. Bé, no és cert que la cosa estigui calmada del tot, però no per culpa dels republicans. A Califòrnia els electors van aprovar la Proposició 8, una esmena a la Constitució de l'Estat que defineix el matrimoni com la unió entre un home i una dona i elimina el dret de les parelles del mateix sexe a casar-se. En comptes de fer igual que els republicans, autocrítica, els perdedors de Califòrnia s'han dedicat a amenaçar i assaltar diverses esglésies i a fer llistes negres. Han publicat a internet la "Anti-Gay Blacklist" de donants de la campanya a favor de la Proposició 8. Si això ho haguessin fet els contaris als matrimonis gays es parlaria de McCarthyisme, de l'Amèrica revengista, bla, bla, bla. La principal diferència entre uns i altres? La decència.

Mitt 2012

2008-11-24T08:53:00.000Z

Gracietes a Minnesota

2008-11-20T16:29:00.004Z

A Minnesota encara estan recomptant vots per la carrera al Senat entre Norm Coleman i el pallasso convertit en polític Al Franken. Es veu que aquest no en va tenir prou d'amenaçar el senador Coleman a la sortida d'un debat en què havia estat clarament apallissat pel republicà, perquè ara el comediant Franken s'ha proposat robar l'elecció. Tots els advocats que han participat en processos de recompte diuen que quan es compten paperetes que no s'havien comptat abans, el resultat d'aquestes no varia respecte el sentit general del vot. No és normal que el 100% dels nous vots vagin a la casella d'un sol candidat -cal recordar que els recomptes només es fan en eleccions molt igualades. No en aquest. Tampoc és normal que l'advocat d'un dels candidats tingui 32 paperetes guardades al seu cotxe durant 3 dies. La millor estratègia que s'ha dut a terme, però, la meva preferida, és la de l'undervote. És fantàstic. Com que als americans els agrada tan la democràcia i en una jornada electoral poden arribar a votar per 20 càrrecs diferents, posen totes les carreres en una sola papereta. Si un elector vota en 15 d'aquestes carreres i en deixa 5 en blanc, hi ha undervote. L'equip de Franken està convençut que han sigut víctimes de l'undervote i volen fer creure que si a una papereta no hi ha marcada la casella de Franken, malgrat recollir el vot per altres demòcrates, l'elector pretenia votar per Franken... el que passa és que es va oblidar de fer-ho.

El cas més ridícul que he trobat és el d'aquesta papereta de Plymouth:

Franken pretén invalidar-la perquè, diu, hi ha una X a la casella de Coleman. Afirma que la X significa un canvi d'opinió de l'elector i que, per tant, el vot no es pot donar a Coleman. Com que la resta de vots a la papereta són per demòcrates, aquest és un vot per ell. Han vist quina noció més divertida de la democràcia? Riguin-se del recompte d'Illinois de l'any 60!

Refundar

2008-11-14T10:02:00.000Z

"While reforms in the financial sector are essential, the long-term solution to today's problems is sustained economic growth. And the surest path to that growth is free markets and free people."

George W. Bush

Palin i Déu

2008-11-13T10:30:00.002Z

Després de la derrota de McCain dimarts passat un dels temes que més interès ha despertat és si Sarah Palin pretén presentar-se el 2012. Els periodistes li van preguntar i la resposta d'aquesta va ser la normal en una persona que té fe en Déu: no sé què em reserva el futur, així que haurem de veure quines portes m'obre i em tanca Déu.

És ben divertit veure com ho ha interpretat la premsa. El cada dia més dolent diari Avui li va posar un semàfor vermell i va titular un article a la secció internacional "Sarah Palin es posa en mans de Déu". France-Presse, "Palin wants God to show her way to White House", com si Palin es cregués una mena d'enviada divina.

Aquesta incapacitat per entendre com pensa la gent religiosa, part de l'estupidesa inherent al gremi periodístic, és la que va crear la polèmica per la pregària que Palin va fer per les tropes americanes a la seva església de Wasilla. Senyors de la premsa: quan algú prega per tal que Déu li ensenyi el camí a seguir o perquè Déu beneeixi allò que fa, no està dient que Déu ja hagi beneït una acció o que Déu li hagi dit a cau d'orella què ha de fer. De fet, està fent justament el contrari. Per altra banda, el to de l'article de l'Avui, aquest "mira que són pesats els americans amb tant parlar de Déu", és el que fa que la seva cobertura de la política americana sigui tant dolenta.

El discurs

2008-11-09T01:44:00.001Z

A time for choosing

Amèrica, la millor

2008-11-05T16:19:00.002Z

La cosa va així: Més de dos anys abans de les eleccions reuneixes el teu personal i els dius que vols presentar-te a president. Reuneixes un equip més gran, contractes estrategues, enquestadors i personal que recapti diners. Comences a anar a poblets d'Iowa i New Hampshire a presentar-te a la gent d'allà i a les cases dels activistes locals o a bars i restaurants explicar-los la teva trajectòria personal i què pretens fer com a president . Amb una mica de sort, ets capaç d'engrescar els activistes locals del teu partit en aquests estats i aconsegueixes voluntaris i contribucions que et permeten obrir seus de campanya, contractar més personal i fer anuncis per televisió i ràdio. Si ets un media darling no tens cap problema perquè el gran públic et conegui, però si no ho ets has d'esperar tenir bones actuacions als primers debats. Molts no aconsegueixen ni això, però d'altres, com el Romney o el Huckabee, passen de ser uns autèntics desconeguts de l'escena nacional a tenir milers de voluntaris per tot el país. Passa la primària d'Iowa, si no tens diners i has fet un mal resultat has de plegar. Després New Hampshire, Michigan, Carolina del Sud, Florida... Amb sort, molts mesos de campanya a sobre i un escrutini exhaustiu de la teva vida, arribes a ser el nominat del teu partit. Passes setmanes pensant qui és el running mate més adequat. La festa de la convenció t'aixeca els ànims. Després de la convenció toca preparar els debats. L'agenda s'apreta una mica més: passes de fer dos actes cada dia a fer-ne quatre. Males notícies i grans alegries. I després de més de vint mesos de campanya arriba el dimarts després del primer dilluns de novembre: O bé ets la persona més feliç del món o la que està més decepcionada, que no pot evitar pensar com seria la seva vida si algunes decisions les hagués pres d'una altra manera, si hagués triat un altre company de ticket o si hagués passat més hores a aquell estat que creia perdut.

És per això que dic que quan portes temps seguint la política americana no pots evitar mirar el terra per intentar no trepitjar la catalana.

Election Day

2008-11-04T14:17:00.003Z

"I’m going to fight for my cause every day as your President. I’m going to fight to make sure every American has every reason to thank God, as I thank Him: that I’m an American, a proud citizen of the greatest country on earth, and with hard work, strong faith and a little courage, great things are always within our reach. Fight with me. Fight with me.

Fight for what’s right for our country.

Fight for the ideals and character of a free people.

Fight for our children’s future.

Fight for justice and opportunity for all.

Stand up to defend our country from its enemies.

Stand up for each other; for beautiful, blessed, bountiful America.

Stand up, stand up, stand up and fight. Nothing is inevitable here. We’re Americans, and we never give up. We never quit. We never hide from history. We make history.

Thank you, and God Bless you."

John S. McCain

Governator

2008-11-01T02:30:00.004Z

Schwarzenegger ha entrat en campanya fent un magnífic discurs aquesta tarda a Ohio.

El discurs d'Ohio, de totes maneres, no és comparable al que va fer fa 4 anys a la Convenció Republicana a Nova York.

"... And to those critics who are so pesimistic about our economy I say: Don't be economic girlie men!"

Premis

2008-10-28T17:15:00.002Z

Aquest cap de setmana van donar els prestigiosos Premis Prínceps d'Astúries, famosos per competir directament amb els Nobel. Ja saben que tots els científics de les universitats americanes i japoneses no dormen durant setmanes esperant saber si són prou afortunats de ser premiats. Com acostuma a passar amb els Nobel, els premis que tenen més ressò són els menys seriosos: els de la pau i literatura, en els suecs, i el d'esports i la concòrdia, en el cas espanyol. Aquest any el de la Concòrdia va anar a parar a mans d'Íngrid Betancourt, tot i que el premi hauria d'haver estat per Álvaro Uribe. És aquest home qui allibera els presoners, és ell qui porta sis anys lluitant cada dia contra una de les bandes terroristes més abominables que hi ha. Aquest senyor és un autèntic defensor de la llibertat i si el premi de la Concòrdia premia, entre d'altres, aquells "cuya labor haya contribuído de forma ejemplar y relevante a la defensa de la libertad" pocs el mereixen més que el president Uribe. Íngrid Betancourt ens va meravellar a tots amb la seva resistència sobrehumana, però si Uribe hagués fet el que ella defensa que s'ha de fer per acabar amb bandes criminals com la que la tenia segrestada, aquesta senyora encara viuria encadenada a una cabanya al mig de la selva de Colòmbia.

Allò del votant mitjà

2008-10-22T14:30:00.004Z

Per tal de comprovar si els negres voten Obama basant-se únicament en el seu color de pell o en les seves polítiques, Howard Stern, King of All Media, va enviar un reporter a preguntar a votants negres de Harlem qui pensaven votar. Tots responien que Obama. Tot seguit els preguntava què els motiva més a votar-lo, que estigui en contra de l'avortament o que defensi que les tropes s'han de quedar a l'Iraq fins que acabin la feina, dues polítiques de McCain. Els votants responien que la segona o que les dues perquè els semblaven molt bé. També els preguntava què els semblava que Obama hagués escollit Sarah Palin de candidata a VP: tots deien que perfecte, que està preparada per fer la feina. Genial.

Per sentir el tall de 2 minuts.

Via L'Estable.

Visca

2008-10-21T15:12:00.001Z

Basté i tercer debat

2008-10-17T10:17:00.002Z

No vaig poder veure el tercer debat en directe. Dijous al matí vaig posar Rac1 i el Basté va obrir a les 8 amb el comentari del debat: Obama ha arrassat, farcit d'una enumeració gairebé infinita de tòpics sobre aquest, McCain i els republicans (audàcia de l'esperança, joventut, elegància i eloqüència contra atacs personals, mala fe, poques idees i falta de recursos). Res de nou, però va dir amb tal convicció que Obama havia apallissat el seu rival que m'ho vaig creure i vaig passar el dia enfadat amb el McCain per ser incapaç de destrossar el candidat menys preparat en un segle en tres debats. Al vespre vaig veure el debat i McCain va guanyar clarament. Es pot saber quin debat vas veure, Basté? Ets molt dolent, ja ho sabem, tendeixes a exagerar-ho tot, sí, tens una capacitat analítica nul·la quan el tema no és l'últim partit del Barça, però cal mentir? És que és molt gros. Si poden, descarreguin el tall de les 8 a les 9 de dijous des de la web de Rac1 i escoltin què va dir i després mirin el debat. O bé no entén l'anglès i s'ha montat tot solet una pel·lícula o bé té molts menys píxels del que pensava. L'altra és que no veiés el debat i es limités a llegir la crònica del NYT. Una altra cosa: senyor McCain, per què ha esperat tan a fer el que va fer ahir?

"Spread the wealth around"

2008-10-16T15:10:00.002Z

Nobel

2008-10-14T15:33:00.004Z

Ahir i avui tots els periodistes saltaven d'alegria per la concessió del Nobel d'economia a Paul Krugman perquè fa articles contra el president Bush i recolza Obama. De passada, gairebé sense voler, comenten que és professor d'economia a Princeton i que ha publicat alguna coseta. I ja està. Deixant de banda les barbaritats que arriba a dir quan parla de política, aquests són els meus motius per estar content:

1. Argumenta que l'atur a Europa és conseqüència de les regulacions al mercat laboral que fixen els salaris per sobre del preu de mercat.

2. Defensa el lliure mercat sense restriccions.

3. Identifica els activistes antiglobalització com enemics dels pobres.

4. Va titular un estudi "In Praise of Cheap Labor: Bad Jobs at Bad Wages Are Better than No Jobs at All".

Debat avorrit

2008-10-08T02:36:00.004Z

L'hora i mitja més avorrida que he passat en molt temps. Si aquest debat no s'hagués fet no hauria passat res i això juga a favor d'Obama. Aquest és conservador i fa bé: si vas davant no has de prendre riscos. McCain havia d'aprofitar aquest debat, celebrat en un format que es veu que li agrada més, però no ho ha fet, tot i que que les seves respostes tenien més profunditat. Ha anestesiat l'audiència parlant de política domèstica i no s'ha posat les piles fins que ha tocat parlar de política exterior i seguretat nacional. Avui el McCain havia de treure la bomba, hauria d'haver dit una frase genial que passessin totes les cadenes demà (com la de Clinton el 92), però s'ha dedicat a passejar i a dir el mateix que porta mesos dient. Ha estat bé insistint en què s'ha de comparar els historials de cada un i veure qui ha demostrat ser capaç de treballar amb l'altre partit i l'última resposta ha sigut molt bona, però no n'hi ha prou. Una altra cosa, el "my friends", que li he sentit dir sempre, està bé les dues primeres vegades; quan ho diu per quinzena vegada en mitja hora vénen ganes de saltar-li al coll.

L'Obama s'ha dedicat a no ficar la pota i prou. No ha contestat algunes preguntes i quan el McCain més l'atacava ha intentat esquivar les regles del debat i ha demanat un nou torn de paraula.Llàstima que no moderés l'escriptora que va moderar el debat de VPs. M'ha fet riure quan ha criticat la falta de control de Washington a l'hora de gastar, de debò, i fa venir ganes de clavar-li un bolet quan no para de dir que la culpa de tot és de la desregulació. Obama, llicenciat a Harvard, ha dit que perforar a territori americà no és la solució de la qüestió energètica perquè els Estats Units només tenen el 3% de les reserves mundials i representen el 25% del consum mundial.

En resum, que m'he quedat despert per res.

Què ha de fer avui McCain?

2008-10-07T16:24:00.002Z

Això:

VP debate

2008-10-03T01:19:00.005Z

Palin: Fresca i enèrgica. Sentit comú. L'altre dia comentava que Obama mirava directament a càmera; Palin també ho ha fet, però millor. Brillant parlant de sanitat. Quan es posa populista (mencions a Joes-six-pack, hockey moms, classe mitjana...) és més efectiva que Biden. Porta un pin preciós. "Iran no ha d'obtenir armes nuclears. Punt." En alguns moments li ha faltat l'agressivitat de Biden, sobretot a l'apartat de política exterior. Ha estat molt bé recordant els flip-flops del ticket demòcrata. Somreia i semblava passar-ho bé.

Biden: És un paio que sempre m'ha caigut simpàtic. Té el millor somriure després de Giuliani, tot i que aquelles dents tan blanques fan una mica de por. M'ha fet venir picor quan ha dit "fairness" tantes vegades parlant d'impostos. Doctrina Gore en medi ambient. Sovint parla en 3a persona al més pur estil Juli Cèsar ("ningú ha estat millor amic d'Israel que Joe Biden"). Ha guanyat la part d'exteriors, esclar. Està més bregat en debats i s'ha notat. És agressiu i ràpid, però quan s'ha hagut de defensar del tema del carbó ha fregat el ridícul. La conclusió és que el ticket demòcrata està fet al revés: Biden hauria d'anar per president i Obama per vicepresident. Biden ha demostrat que seria millor comandant en cap que Obama. A més, crec que ha comès un error al comparar el seu currículum al de McCain perquè no és ell qui s'hi enfronta, sinó Obama, i amb això l'únic que feia era evidenciar la total falta d'experiència d'aquest. Per cert, m'agradaria comprovar el que ha dit de la despesa a l'Iraq i Afganistan perquè coneixent-lo pot ser perfectament una exageració.

Estaria bé que algú comptés quantes vegades han dit "greed". Que pesats. El pitjor és que Palin ho ha dit bastantes més vegades.

La moderadora-escriptora ha demostrat una habilitat espectacular per atorgar gairebé sempre l'última paraula al senador, fins i tot quan aquest parlava primer. Si aquest era el cas, començava Biden, preguntava dues vegades a Palin i acabava amb una última pregunta al demòcrata. Si començava la governadora seguia l'ordre normal d'una pregunta per cadascú i llestos.

Tot i que el format del debat era més rígid que al primer, aquest ha sigut més suportable. M'ha agradat que els dos fessin bromes perquè l'altre dia amb prou feines van fer-ne. Crec que han empatat, ella ha guanyat la part de política domèstica i ell la d'exteriors, però tenint en compte que Biden porta des de l'any 72 al Senat i participant en debats Palin s'ha anotat un tanto. Si McCain perd, els republicans tenen front-runner pel 2012.

Periodistes

2008-09-30T16:27:00.003Z

El titular d'avui de molts diaris és que el Congrés americà ha tombat el que anomenen "Pla Bush". Aquest titular és fruit de la total ignorància dels periodistes sobre com funciona el sistema polític americà: és el mateix titular que haguessin fet si aquest pla l'hagués votat el Congrés dels Diputats de Madrid, on els grups parlamentaris estan al servei dels líders del partit i on el sistema és parlamentari. És gros que a aquestes alçades encara s'hagi d'explicar això, però als Estats Units els Congressistes i Senadors no voten seguint els interessos del partit, sinó els desitjos dels seus electors. I com que els representants republicans no ocupen l'escó gràcies al president del país i líder del seu partit, sinó a la gent del seu districte, voten allò que els rota. Un cop aclarit això, durant la discussió que va tenir lloc a la Cambra de Representants qui va defensar el pla per salvar empreses no va ser el president Bush, va ser la Speaker Pelosi, líder dels demòcrates. Els demòcrates tenen majoria, una majoria àmplia, i el 40% d'aquests representants hi va votar en contra. Només que 10 dels 95 que s'hi van oposar haguesssin votat afirmativament al pla, aquest hauria tirat endavant. Per tant, el titular no és que el Congrés o els republicans es carreguessin el "Pla Bush", la notícia és que el lideratge demòcrata és tan escandalosament incompetent que va ser incapaç de fer valer la seva majoria.

Solució

2008-09-29T16:07:00.009Z

Actualització: El Congrés ha tombat el pla del lideratge demòcrata i la Casa Blanca. La Pelosi, pobreta, deu estar desesperada: tenien l'ocasió de fer realitat el somni demòcrata, socialitzar l'economia, i tot i així han sigut incapaços d'aprovar-lo. Gairebé 100 demòcrates hi han votat en contra. Només que 10 més s'haguessin sumat al pla, aquest hauria tirat endavant. Aquests representants demòcrates, el 40% de la majoria, també són antipatriotes?

Tom Coburn, un dels meus senadors preferits, parlant del tema. Els hits:

"There is a guarantee that we will face a financial catastrophe if we do nothing. (...) This bill does not represent a new and sudden departure from free market principles as much as it represents an emergency response to congressional actions that have ignored free market principles, and our Constitution, for decades. (...) No institution in our country is more responsible for the myth or borrowing without consequences than the United States Congress. (...) the root of this problem is political greed in Congress. Members of Congress from both parties wanted short-term political credit for promoting home ownership even though they were putting our entire economy at risk by encouraging people to buy homes they couldn’t afford."

Debat

2008-09-27T02:40:00.010Z

Acabo de veure el primer debat entre McCain i Obama. Vist el debat, a l'escenari hi havia un candidat, McCain, que interpretava el paper de comandant en cap mentre l'altre, Obama, feia el paper d'aprenent, intentant donar la volta a declaracions que ell mateix ha fet i jugant a la defensiva. Ha anat al debat preparat, però no se'l veia còmode, mentre el McCain respirava tranquil·litat, parlant d'allò en què se sent més segur. Els assessors d'Obama li haurien de dir que no digués tantes vegades que el seu contricant té raó perquè la campanya d'aquest, dos minuts després d'acabar el debat, ja ha editat un anunci sobre la qüestió. De totes maneres, l'Obama queda molt millor davant de la càmera i de tant en tant la mira directament. Ho té estudiat i ho fa bé. Diria que el McCain no l'ha mirat ni una sola vegada. No per por, "I've fought tougher fights than this one"; imagino que pretenia deixar-li clar qui era l'expert allà i posar-lo nerviós. Que a ningú l'estranyi que demà el New York Times faci d'això una història dient que McCain és un prepotent. El McCain m'ha agradat quan anava a l'atac. Avui el guanyador és ell. No per golejada, simplement ha complert amb el que havia de fer. La seguretat nacional és el seu terreny i havia de guanyar. Punt.

El debat, per cert, una mica avorrit. Si no fos perquè m'apassiona el tema m'hagués mort d'avorriment, tot i que ha sigut més distret que la majoria de debats de les primàries. A mig debat he posat TV3 per veure com l'emetien i he de dir que és indigne, infame i lamentable això que han fet de posar la veu del traductor a sobre de la dels candidats. Ja és empipador quan ho fan als telenotícies, però avui s'han passat. Per fer això que no facin res. La gràcia dels debats és sentir els candidats, veure l'ènfasi que posen en els temes, especialment el McCain que canvia el to sovint. Per sentir la veu plana d'un traductor val més llegir la transcripció del debat.

Índex

2008-09-26T16:26:00.005Z

Un any més, la Heritage Foundation ha publicat l'Índex de Llibertat Econòmica. Conclusions:

(1) Els països amb més llibertat econòmica (impostos baixos, lliure comerç, poca regulació laboral, poca corrupció, poca intervenció del govern...) són els més rics.

(2) Els països on el govern roba menys als seus ciutadans i empreses (redistribueix la riquesa) tendeixen a ser menys pobres.

(3) No diu res que no sabéssim.

Fer un parèntesi

2008-09-18T15:13:00.006Z

"Yo creo que se puede hacer un paréntesis en la economía de libre mercado para... en un tema tan grave, tan complicado, como es el crecimiento de las listas del paro poder tomar algunas medidas que pudieran paliar estos problemas."

Gerardo Díaz Ferran, President de la CEOE.

Si l'economia de lliure mercat crea menys ocupació que el socialisme, com és que la URSS va desaparèixer, senyor Díaz Ferran? Però què vol dir un parèntesi al lliure mercat per arreglar l'atur? I si féssim un parèntesi a la democràcia per arreglar la crispació política? Parèntesi per què? Perquè el govern li arregli les seves empreses? Quan les coses li anaven bé, per què no proposava parèntesis? Si és un incompetent vengui's les empreses i a la resta deixi'ns en pau, barrut.

Quin fàstic

2008-09-17T09:39:00.007Z

Ara es veu que la Fed s'ha fet amb el 80% d'AIG, la principal asseguradora del món. Aquesta asseguradora tenia problemes i havia d'anar a la bancarrota. Mala sort, així és com funciona el lliure mercat: si ho fas bé tens premi; si ho fas malament has de tancar. Fent això segueixen creant moral hazard a l'economia i destrueixen l'essència del capitalisme, la competència.

Avui és un mal dia pel lliure mercat i el capitalisme. Els camarades Bush, Poulson i Bernanke haurien de viatjar a Corea del Nord per veure quin és el resultat d'una economia nacionalitzada.

Avui és un dia fastigós.

Palin vs Feministes

2008-09-15T09:27:00.003Z

Sempre m'havia semblat que les feministes reclamaven el dret de les dones a tenir èxit a la seva carrera professional i, alhora, tenir una família. Per això, quan John McCain va anunciar que de running mate presentava Sarah Palin, el més lògic hagués sigut que tota quanta feminista hagués saltat d'alegria: mare de cinc fills, exalcaldessa, governadora i candidata a vicepresidenta. Però no, esclar.

Wendy Doniger va dir que "la seva major hipocresia és pretendre que és una dona". D'altres l'han acusat de ser mala mare perquè busca fer carrera tenint fills i de no ser una veritable dona perquè no reclama que el govern doni suport a les dones. Sarah Palin mai ha defensat subsidis del govern a les mares, ni quotes de dones als llocs de poder, ni lleis que regulin quant ha de guanyar una dona. Ella creu que una dona ha de triomfar per ella mateixa, així que es presenta per alcaldessa i derrota un home. Palin creu que el que compta són les idees i les aptituds de cadascú, no que siguis home o dona, i derrota a la primària republicana el governador d'Alaska i a l'elecció general un exgovernador demòcrata, a qui dona un repàs al debat de candidats.

Les feministes tenen com a heroïna Hillary Clinton. Quin a ironia. Una no és dona perquè va per lliure i arriba a dalt de tot gràcies a res més que el seu esforç, l'altra és el model a seguir perquè ha arribat on és gràcies a estar casada amb un expresident i a aguantar-li totes les infidelitats sense immutar-se. Qui és la hipòcrita aquí?

Sarah Palin és un model per aquelles dones independents que confien en elles mateixes. Per a l'establishment feminista, que pretén confiar les seves vides a l'Estat i als seus marits, no és més que una heretge. I això l'únic que fa és que encara m'agradi més.

9/11

2008-09-11T10:37:00.004Z

"I can hear you, the rest of the world hears you... and the people who knocked these buildings down will hear all of us soon."

Where were you? (Alan Jackson)

Feliç Patriot Day.

El problema és l'Estat

2008-09-09T15:44:00.005Z

Tothom està molt feliç després de la nacionalització de Freddie Mae i Fannie Mac: es veu que la borsa ha pujat, la gent comença a pensar que la pitjor part de la crisi hipotecària ha passat, els tipus baixaran, els bancs tornaran a deixar diners i l'economia tornarà a funcionar. Visca.

Doncs a mi no em fa tan feliç. Els problemes de FreMae i FanMac vénen de la intervenció de l'Estat a l'economia. Amb la garantia que el govern americà oferia a les dues entitats de rescatar-les si feien fallida es va originar allò que en economia s'anomena moral hazard: tant FreMae com FanMac tenien tots els incentius del món a assegurar crèdits per sobre de les seves possibilitats perquè, pensaven, el govern ja vindrà a rescatar-nos. I així ha passat: uns han assegurat més crèdits dels que podien pagar i els altres han hagut de venir al rescat i pagar-ho.

És a dir, el govern decideix intervenir a l'economia, crea moral hazard, altera el joc del mercat i els ciutadans han de pagar-ho. Però no només ho han pagat els contribuents, que s'han trobat pagant els crèdits d'altres pel poc coneixement del govern de l'economia, també ho han pagat els accionistes de les empreses quan es van llevar abans d'ahir i van descobrir que el govern els havia expropiat les seves accions gràcies a la nacionalització. Una expropiació que representa una violació tan clara del dret a la propietat que tots hauríem d'estar escandalitzats.

Aquí el problema és, una vegada més, la intervenció. El lliure mercat porta a resultats òptims. El mercat intervingut pel govern porta a una crisi financera.

Humans dolents

2008-09-06T17:15:00.000Z

Dolents, dolents, dolents.

Per això vull que McCain guanyi

2008-09-05T08:16:00.005Z

"I've fought corruption, and it didn't matter if the culprits were Democrats or Republicans. They violated their public trust, and had to be held accountable. I've fought big spenders in both parties, who waste your money on things you neither need nor want, while you struggle to buy groceries, fill your gas tank and make your mortgage payment."

"I fought for the right strategy and more troops in Iraq, when it wasn't a popular thing to do. And when the pundits said my campaign was finished, I said I'd rather lose an election than see my country lose a war."

"We believe in low taxes; spending discipline, and open markets. We believe in rewarding hard work and risk takers and letting people keep the fruits of their labor."

"We believe in a government that unleashes the creativity and initiative of Americans."

"I will keep taxes low and cut them where I can. My opponent will raise them. I will open new markets to our goods and services. My opponent will close them. I will cut government spending. He will increase it."

"Reducing government spending and getting rid of failed programs will let you keep more of your own money to save, spend and invest as you see fit. Opening new markets and preparing workers to compete in the world economy is essential to our future prosperity."

"Education is the civil rights issue of this century. Equal access to public education has been gained. But what is the value of access to a failing school? We need to shake up failed school bureaucracies with competition, empower parents with choice, remove barriers to qualified instructors, attract and reward good teachers, and help bad teachers find another line of work."

"When a public school fails to meet its obligations to students, parents deserve a choice in the education of their children. And I intend to give it to them. Some may choose a better public school. Some may choose a private one. Many will choose a charter school. But they will have that choice and their children will have that opportunity."

"Senator Obama wants our schools to answer to unions and entrenched bureaucracies. I want schools to answer to parents and students. And when I'm President, they will."

"We face many threats in this dangerous world, but I'm not afraid of them. I'm prepared for them. I know how the military works, what it can do, what it can do better, and what it should not do. I know how the world works. I know the good and the evil in it. I know how to work with leaders who share our dreams of a freer, safer and more prosperous world, and how to stand up to those who don't. I know how to secure the peace."

"Stand up, stand up, stand up and fight. Nothing is inevitable here. We're Americans, and we never give up. We never quit. We never hide from history. We make history."

Ridícul

2008-09-02T19:31:00.004Z

Anderson Cooper, de la CNN, ha preguntat a l'exorganitzador comunitari Obama què respondria a aquells que diuen que Sarah Palin, com a alcaldessa de Wasilla, una ciutat de 9.000 habitants, i governadora d'un estat, té més experiència executiva que ell.

L'exprofessor de Dret ha respost, després de somriure tot confiat, que la ciutat de Wasilla tenia 50 treballadors mentre la seva campanya en té 2.500 i que el pressupost de la ciutat era de 12 milions de dòlars quan la seva campanya té un pressupost mensual que el triplica.

L'exsenador estatal d'Illinois, que sembla que s'ha convertit en director executiu de la seva campanya, oblida mencionar que Palin és actualment governador d'un estat amb un pressupost de 7.000 milions de dòlars i 15.000 treballadors.

El redemptor Obama torna a exagerar els seus mèrits polítics, una pràctica habitual en ell, però ara s'ha posat a amagar els dels altres. Una altra manera de fer el ridícul.

Noti's que no té el teleprompter davant pels "uhhh... ahhh... errr".

Demòcrates: menys impostos als rics

2008-08-31T10:59:00.008+01:00

Segur que més d'una vegada han sentit tot allò que el president Bush només retalla impostos als "súper rics", a les grans empreses, bla bla bla... El James Pethokoukis, de U.S. News, també, i va decidir fer una enquesta sobre el tema a 24 delegats de la Convenció Demòcrata de Denver. Els preguntava "quant haurien de pagar els rics en impostos sobre la renda?" Aquests són els resultats:

1. El 50 per cent va dir "un 25%"

2- El 25 per cent va dir "un 20%"

3- El 12 per cent va dir "un 30%"

4- El 12 per cent va dir "un 35%"

Mitjana: 25,6%

La gràcia de l'enquesta és que un 25,6% és molt més baix que l'actual tipus màxim i que l'opinió dels delegats contrasta amb les propostes d'Obama, que vol augmentar-lo fins al 39,6%. Cap delegat va dir que s'hagués d'expropiar més del 35 per cent de la renda als rics, que resulta ser el tipus actual gràcies a les retallades d'impostos del Bush de 2001 i 2003. Per altra banda, gran part dels enquestats creien que els impostos pels rics eren més baixos que els de la classe mitjana, confonent impostos pels guanys del capital amb impostos sobre la renda. Un bon número de delegats també creien que el tipus no importa, ja que els rics acaben pagant una quantitat superior. És a dir, demòcrates recolzant la flat tax. Fascinant.

Rawls va introduir fa temps el concepte de vel de la ignorància. La idea és que sense saber on naixeràs, ni quina intel·ligència tindràs, ni a quina família naixeràs, etcètera, triïs el sistema d'impostos més just. Se suposa que el més just és un d'impostos progressius que permetri redistribuir la riquesa dels més rics als més pobres. Sempre he cregut que això del vel de la ignorància no és més que un invent de Rawls per justificar les seves dèries redistributives i la refutació definitiva d'aquest concepte es troba en aquesta enquesta: una gent mal informada (es troben darrere del vel) i que té una obsessió malaltissa amb els impostos, creu que tothom hauria de pagar el mateix percentatge. Jo segueixo pensant que gravar la renda i sobretot fer-ho amb finalitats redistributives és fomentar l'esclavatge, així que no m'agrada la flat tax, però és un pas interessant que els progres comencin a dir que s'ha d'acabar amb la progressivitat impositiva.