Trens

La setmana passada van xocar dos trens a Washington D.C. amb el resultat de nou persones mortes i diversos ferits. Tothom ha lamentat la desgràcia, però aquí s'ha acabat tot. Saben per què? Sí, perquè els trens són de propietat pública. Imaginin que això hagués passat al sector privat. Hauríem d'aguantar polítics i comentaristes criticant els directius d'aquestes empreses que, per la seva avarícia, dirien, han decidit gastar menys diners en els sistemes de seguretat d'aquests trens. Demanarien que el govern ho investigués sens falta i que es fes càrrec d'aquest servei perquè, esclar, el govern es preocupa molt per nosaltres, la gent petita, a diferència del sector privat, que no té cor i és molt, molt cruel.

Cada cosa al seu lloc

Actituds

Aquests dies són una ocasió perfecte per calibrar el tracte que la premsa i l'anomenada comunitat internacional dóna a uns i altres, per constatar la seva misèria moral. Quan Israel es defensa d'organitzacions criminals com Hamas o Hezbollah l'acusen d'estat genocida fins a l'extenuació. TV3 envia a la zona aquell tal Joan Roures, amb la seva cantarella insuportable i les ridícules ulleres que sempre porta, i cada dia obren el telenotícies amb mil i una imatges de dones i nens palestins. Quan algú pren mal en aquestes accions el Consell de Seguretat de l'ONU es reuneix d'urgència i aprova resolucions condemnant Israel de tot l'imaginable i en qualsevol conversa un pot sentir l'estúpid comentari que els jueus estan fent als palestins el mateix que els nazis els van fer a ells. Però quan l'Iran utilitza la violència contra la seva població, quan tracta els seus ciutadans com a gossos, on són tots aquests que tan s'escandalitzen quan Israel es defensa d'aquells que volen aniquilar-lo? On són les resolucions de l'ONU condemnant l'Iran? On són els defensors dels drets humans?

Joe Biden, vicepresident dels Estats Units, va dir en una entrevista diumenge passat que no sabia si les eleccions havien sigut netes o no i que s'havia de respectar el procés intern que viu l'Iran. Només a tall d'aclariment, senyor Biden, el consell de clergues encarregat d'aprovar les canidatures que es poden presentar a les eleccions presidencials va prohibir-ne 400. Quin és el mínim de candidatures que s'haurien de prohibir per tal que "the dumbest man in the Senate" consideri fraudulentes unes eleccions, 500? 1000? L'actitud de l'administració Obama està sent miserable. Comparin-la amb la del Reagan l'any 1981 quan el govern polonès va declarar la Llei Marcial i va empresonar els líders de Solidaritat.

Racionament

Un amic de la meva família va tenir una hèrnia discal fa 9 anys. El van operar i l'esquena l'ha respectat durant força temps, però ara torna a tenir molts dolors i el metge li ha dit que el millor seria operar. A ell no li fa gaire gràcia i prefereix seguir un tractament conservador durant un temps. Per programar aquest tractament l'ha de visitar un metge de la Clínica del Dolor, així que va anar a demanar hora i li van dir que hauria d'esperar-se un any. Un any per una visita. Per sort té un conegut treballant a l'hospital i aquest mateix matí l'ha rebut el metge, però i tots aquells que no tenen familiars o coneguts treballant en hospitals, per què han de patir per culpa del vostre racionament de la sanitat, socialdemòcrates? I els que passen anys en va esperant un ronyó per la vostra repugnància al mercat? I els que els detecten el càncer massa tard per culpa de les llistes d'espera? I vosaltres sou els que us preocupeu pels desafavorits?

65 anys del Dia D

Europe was enslaved and the world prayed for its rescue. Here, in Normandy, the rescue began. Here, the Allies stood and fought against tyranny, in a giant undertaking unparalleled in human history.

Ronald Reagan, 6 de juny de 1984

Avui fa 65 anys del Dia D. Aquell dia, 160.000 defensors de la llibertat van envair les platges de Utah, Juno, Gold, Sword i Omaha, que ocupen 80 quilòmetres de la costa de Normandia, en la que avui dia segueix sent la major invasió duta a terme en un sol dia.

A la platja d'Omaha, a diferència de les altres platges, l'aviació no va llançar bombes a les fortificacions nazis de la mateixa platja, sinó a la seva rereguarda, situada quilòmetres a l'interior. Així, quan les tropes van començar la invasió a Omaha, les forces alemanyes estaven intactes i Omaha es va convertir en Sagnant Omaha, on es van viure escenes de mort sense precendents a la història americana. De les 6.603 baixes que va patir l'exèrcit americà, 5.000 van caure en aquella platja.

Però l'acció de més valor i perill la van protagonitzar 225 Rangers a Pointe du Hoc, un penya-segat que s'aixeca 30 metres sobre el mar. La seva missió era escalar les roques i fer-se amb l'artilleria que els nazis hi tenien. Aquests, des de la posició favorable que els proporcionava l'alçada del penya-segat, els disparaven amb metralletes, els llançaven granades i els tallaven les cordes. Quan un Ranger queia un altre ocupava el seu lloc i finalment van ocupar les roques. Al cap de dos dies de combat, només 90 dels 225 que hi havien arribat podien seguir empunyant la seva metralleta.

En aquelles platges va començar l'alliberament d'Europa.

Tots els herois que van arriscar les seves vides per salvar un continent de la tirania són el millor testimoni que la llibertat no es pot donar per segura, sinó que cal estar permanentment en estat d'alerta i combatre aquells que ens la volen prendre. L'ordre moral que els va dur a aquelles platges segueix vigent avui dia: hi ha bons i dolents. Iran, Corea del Nord, Xina, són els hereus dels que fa 65 anys defensaven les platges. Nosaltres, dels que les envaïen.

No! No! No!

Per fomentar l'esperit europeu aquí els deixo la tieta Margaret fotent canya als laboristes per la seva política respecte Europa. Només té interès fins al minut 3:10.