Estímul

Ahir la Cambra de Representants dels Estats Units va aprovar el paquet de despesa pública que l'administració Obama i el lideratge demòcrata pretenen que estimuli l'economia. Els republicans, que per fi han recuperat el seny, hi van votar en contra. Tots. I 11 demòcrates s'hi van afegir. Aquesta llei en realitat no té com a objectiu estimular res que no sigui l'Estat mainadera. Poso exemples:

335 milions de dòlars per a la prevenció de malalties de transmissió sexual, 50 milions per finançar projectes artístics, 400 milions per a investigar el canvi climàtic, 2.400 milions en projectes de captura de diòxid de carboni, 650 milions per a la conversió digital de les televisions, 150 milions per a l'Smithsonian, 1000 milions per Amtrak, 81.000 milions per Medicaid, 20.000 en food stamps (un programa que dóna menjar a la gent pobra), 36.000 milions per ajudes als aturats, etcètera.

Algú creu seriosament que tot això ajudarà l'economia? Els republicans fan bé d'oposar-s'hi perquè quan fracassi els únics responsables seran els demòcrates. Estímul econòmic? Llançar l'Estat pel forat del vàter.

Shuttle Challenger

Avui fa 23 anys de l'explosió del Challenger. Aquell dia havia estat organitzat per l'administració Reagan per ser un dels més importants d'aquella presidència, però l'explosió de la llançadora espacial va desmuntar-ho tot. Van haver de suspendre el discurs de l'estat de la Unió i el president va emetre un missatge des del Despatx Oval. Un altre dels grans discursos del president Reagan. El curiós del cas és que al president no li va agradar. En el llibre sobre el seu pas per la Casa Blanca Peggy Noonan, l'autora del discurs, explica que després d'emetre'l Reagan va fer cara de no agradar-li el que acabava de dir. L'endemà, però, tothom qualificava el discurs de brillant i el president va trucar Noonan per felicitar-la i donar-li les gràcies.

L'Antxon en va fer un post fa temps i aquestes coses no hi ha ningú que les expliqui com ell.

Vídeos del missatge del president i de l'explosió.

Cròniques

Les cròniques de TVE de les preses de possessió del Carter i el Reagan. A la del primer és divertit observar com els periodistes eren més imparcials fa 32 anys que no pas ara. A la del 40 el hit és quan la periodista diu que "en los 30 últimos años ha acumulado una de las grandes fortunas de los Estados Unidos."

Presa de possessió de Jimmy Carter

Presa de possessió de Ronald Reagan

Populisme i TV

Obama congelava ahir els sous dels alts càrrecs perquè "en època de crisi Washington s'ha d'estrènyer el cinturó."

Això sí, a partir d'avui intentarà que el Congrés aprovi un pla d'estímul de 800.000 milions de dòlars.

Però parlem de coses serioses: El Reagan va guanyar l'Obama per 41.800.260 espectadors, l'any 1981, a 37.793.008

Bush i Obama

Volia escriure sobre la marxa del president Bush, però la mandra, la febre i el post de l'Alcón fan que me n'estigui. El seu post resumeix prou bé què penso del llegat de Bush, tot i que no crec que la història el jutgi malament. El meu principal retret al 43 és haver-se convertit en còmplice de la febre gastadora del Congrés i no haver vetat pràcticament cap de les horroroses partides de despesa que arribaven al seu escriptori, com ara la Farm Bill. En despesa ha actuat com un sociata.

Aquests dies és fàcil trobar articles i talls de veu de republicans dient que esperen que el mandat d'Obama sigui un èxit. Per què? Per poder pagar més impostos? Perquè la màfia de Chicago es faci amb el govern federal? Per engrandir encara més l'Estat? O perquè és negre? Si és per això potser caldria recordar-los les paraules de Luther King: "I have a dream that my four little children will one day live in a nation where they will not be judged by the color of their skin but by the content of their character."

L'altra cosa curiosa és sentir tots aquests periodistes i analistes catalans que tant bé parlen d'Obama, a qui elogien i qualifiquen d'inspirador i esperançador. Doncs si tant els inspira i emociona, el mínim que podrien fer és pronunciar bé el seu nom.

Guantanamo

Es veu que ahir a TV3 van entrevistar un tal Lahcen Ikassrien, exhoste de Guantanamo. La gent que conec que va veure l'entrevista estava escandalitzada amb el que fan els Estats Units a Gitmo. Amb aquest tema passa el mateix que amb Israel, els mitjans intenten pintar els Estats Units com una nació torturadora, cosa que és manifestament falsa, només perquè no els agrada el president Bush. D'acord, pot ser que s'equivoquessin en el cas d'aquest tal Ikassrien, però que em facin arribar una llista de les guerres en què errors com aquest no han passat. Enviïn-me-la. A la llista han d'adjuntar-hi com pensen combatre Al-Qaida, esclar, perquè la guerra continuarà i aquests malparits seguiran intentant matar-nos per molt que tanquin Guantanamo. Han d'especificar d'on pensen treure informació dels plans d'Al-Qaida, és a dir, com volen interrogar gent que està disposada a passar anys aprenent a pilotar avions per després segrestar-ne i estavellar-los contra el WTC o el Pentàgon. Demanant-ho si us plau? Hagués servit de res demanar si us plau a Hitler que deixés de matar jueus o que desocupés Polònia? A més, aquesta guerra és contra una xarxa mundial de terroristes, no contra un altre estat. No n'hi ha prou posant espies a Berlín. I què volen fer amb els presos actuals, entre ells Jalid Sheij Mohamed, ideòleg de l'11-S? Voldrien vostès el cervell d'un dels actes més atrosos de la història a quatre passes de casa seva? Es pensen que algun congressista acceptarà que se'l destini a una presó del seu districte electoral?

Després de l'11-S l'administració Bush tenia el deure de protegir els Estats Units i ho ha fet brillantment perquè no hi ha hagut cap més atac en territori americà. Un parell d'errors no justifica posar en perill tota una nació, a no ser que l'objectiu sigui precisament aquest.

Farewell Address

L'11 de gener de 1989, diumenge va fer vint anys, el president Reagan es despedia de la nació amb el seu Farewell Address. Un discurs carregat de l'orgull lògic d'algú que sap que ha fet història i que ha canviat el curs d'una nació. "We meant to change a nation, and instead, we changed a world." Una cançó d'amor a la llibertat i als Estats Units. Els millors fragments, el de la revolució americana i la Constitució i el que tanca el missatge, el de la "shining city upon a hill". "All in all, not bad, not bad at all."

L'Avui

L'Avui és un diari dolent, molt dolent. Els periodistes no saben res i els opinadors, amb l'excepció d'un parell o tres, són d'una indigència intel·lectual que fa caure d'esquena. Avui, però, a un article de la web del diari s'han superat. Un tal Albert Segura, que escriu des de Washington, critica un "visat encobert" que el govern americà vol fer omplir als turistes que vulguin entrar al país. "Des d'avui, estem obligats a demanar una autorització electrònica almenys 72 hores abans de viatjar als EUA", diu el periodista. I afegeix:

'¿Està o ha estat mai involucrat en espionatge o sabotatge, en activitats terroristes o genocidi, o entre 1933 i 1945 va estar involucrat d'alguna manera en persecucions associades amb l'Alemanya nazi o els seus aliats?'. '¿Algun cop ha estat arrestat o declarat culpable per un delicte o crim que involucri depravació moral?'. '¿Ha detingut o retingut mai un nen a un ciutadà nord-americà que en tingui la custòdia?'. Aquestes són algunes de les preguntes que ara haurem de respondre per internet almenys tres dies abans de volar perquè el departament de Seguretat Nacional dels EUA pugui determinar si som un perill per a l'ordre públic i la seguretat. Tot i superar aquesta primera prova prèvia, a l'aeroport encara ens haurem d'enfrontar a l'agent de duanes, que tindrà l'última paraula per deixar-nos entrar o enviar-nos de tornada a casa."

Segura, maco, ara ja havies de contestar tot això en una cartolina de color verd que et donaven a l'avió, la Visa Waiver. Saps què vol dir "visa"? Visat. Que ho fan fer per internet tres dies abans? Més còmode i pràctic fer-ho així. I sí, també havies "d'enfrontar-te" a l'agent de duanes. El 28 de desembre passat vaig haver de fer-ho. Un tràmit. Va trigar un minut a dir "welcome to the US."

Gaza en xifres

Post de l'amic Moré al seu fantàstic blog Cat-Israel.org. El trobareu a la llista d'enllaços com "Guia de Perplexos". Si voleu saber què passa a Israel sense haver d'aguantar propaganda antijueva i a través d'algú intel·ligent, entreu-hi.

476 Camions d'ajuda humanitària que han passat a través dels encreuaments israelians cap a Gaza des del començament de la operació “Plom sòlid”, fins el dia 6 de gener, incloent aliments bàsics, medicaments, accessoris mèdics, unitats de sangs i donacions de diversos governs i bancs de sang.

20 Ciutadans palestins –inclosos nens- evacuats a Israel per rebre tractament mèdic per no poder atendre’ls els seus hospitals.

800.000 (i més) pamflets han estat llançats pel Tzahal amb instruccions als civils per allunyar-se dels terroristes i dels dipòsits d'armes.

70 (i més) vegades el Tzahal va advertir fins els dia 6, i segueix fent-ho, a les àrees poblades abans de dur a terme atacs aeris.

10.000 tones d'ajuda van ser transportades cap a Gaza per organitzacions internacionals, l'Autoritat Palestina i diversos governs des del començament de l'operació “Plom Sòlid” fins el dia 6. El World Food Program havia informat a Israel la setmana anterior a l’operació que deixaria d'enviar aliments cap a Gaza ja que els dipòsits estaven plens, amb prou menjar per a un mínim de 2 setmanes.

0 són la quantitat de ferits palestins que se'ls va permetre deixar la Franja cap a Egipte per a rebre ajuda i tractament a Egipte.

10.000 (i més) míssils i morters han estat disparats des de Gaza des del 2001.

3.200 (i més) míssils i morters han estat disparats des de Gaza solament el 2008.

6500 (i més) míssils i morters han estat disparats des de Gaza des que Israel es va retirar de Gaza el 2005.

538 (i més) míssils i morters han estat disparats des de Gaza cap a territori israelià durant la “treva” de foc des del 19 de juny i 19 de Desembre del 2008.

480 míssils i morters han estat disparats des de Gaza cap a Israel des que l'operació “Plom sòlid” va començar el 27 de desembre.

28 morts són els causats per míssils i morters disparats des de Gaza cap a Israel des del 2001. Els morts inclouen israelians, palestins i treballadors estrangers. Des que va culminar el cessament de foc, els palestins finançats per l'Iran a Gaza, van disparar míssils i morters que van assassinar un treballador de la construcció àrab i la mare de quatre criatures que buscava refugi en una estació d’autobusos mentre l'alerta de míssils sonava.

1.000 (i més) persones a Israel han estat ferides per míssils i morters disparats des de Gaza des del 2001. Des del començament de l'operació de defensa israeliana a Gaza el 27 de Desembre, 90 israelians han resultat ferits.

20.000 terroristes de la banda criminal islàmica Hamàs són el nombre d’alts dirigents que segresta la població palestina i que Israel té com a blanc en les seves operacions de defensa.

1.000.000 de ciutadans israelians i residents és la població que la banda criminal islàmica té sota el seu radi de foc.

15 son els segons que tenen els ciutadans israelians per buscar refugi quan sona l'alerta d'atac.

8 són els anys durant els quals Israel ha patit atacs de míssils i morters des de Gaza.

3 són les mesquites a Gaza que han estat destruïdes per les forces de defensa d'Israel des de l’inici de l’operació i que amagaven arsenals d’armes i explosius. Els atacs han tingut lloc de nit i mai durant les hores de pregària per evitar morts.

3 són les instal·lacions de l'ONU que han estat usades per la barbàrie islamista per atacar Israel i usant per escuts la població palestina que s'hi refugiava.


Israel va donar en esperança de pau la retirada de Gaza a l'agost del 2005 el següent:


100% de la Franja de Gaza va ser lliurada a la població palestina.

777 Km quadrats de Judea i Samària (Cisjordània) van ser evaquades i lliurades

21 assentaments van ser abandonats a la Franja de Gaza.

4 assentaments van ser abandonats a Judea i Samària

48 tombes de Gaza a l'excementiri de Gush Katif, incloses sis tombes de residents assassinats per terroristes, van ser traslladades a Israel.

9.000 persones, 1.700 famílies, és el nombre aproximat que van viure a Gaza i al nord de Judea i Samaria. Tots ells es mudar com a part de l’oferta de pau.

38 sinagogues van ser desmantelladas a la Franja de Gaza.

5.000 nens d'edat escolar que van haver de buscar noves escoles.

42 centres de salut que van ser tancats a la Franja de Gaza.

36 guarderies infantils van ser tancades a la Franja de Gaza.

7 escoles primàries van ser tancades a la Franja de Gaza.

3 escoles secundàries van ser tancades a la Franja de Gaza.

320 cases prefabricades van servir de cases temporals als ciutadans evacuats.

45.000 soldats israelians i policies van participar en la retirada de Gaza.

1.7 milers de milions de dòlars USA, és el cost aproximat del govern israelià per la iniciativa de la desconnexió i el lliurament de la Franja a la població palestina.

166 agricultors israelians van marxar fora de Gaza deixant les seves terres intactes per a la producció palestina.

800 ovelles, la segona granja més gran d'Israel, va anar fora de Gaza.

120 milions de dòlars USA , és el valor de les flors que es produïen anualment des de Gush Katif.

1 zoològic, el "Katifari," que tenia centenars d'animals, va ser evacuat.

5.000 palestins tenien feina en l'agricultura i en indústries relacionades a Gush Katif.

60% és el percentatge dels tomàquets cherry israelians que s'exportaven des de la Franja de Gaza. La desconnexió de Gaza va extingir aquesta font econòmica.

3.5 milions de metres quadrats de plantacions van ser donades a la població palestina

60 és el percentatge d'herbes exportades des d'Israel que arribaven des de Gush Katif.

15% és el total de les exportacions d'agricultura d'Israel que s’originava a Gaza, exportacions perdudes després de la retirada.

360.000 dòlars USA és la compensació mitjana que va donar Israel a cada família evacuada.

870 milions de dòlars USA és el cost aproximat d'evacuar els exresidents de Gaza i Judea i Samària en altres punts del país.

500 milions de dòlars USA és la suma dels diners que va gastar en seguretat Israel per treure les bases de l'Exèrcit fora de la Franja de Gaza.

Després de l'evacuació d'Israel de Gaza i el pla de pau...

NO TOTS ELS JUEUS VAN QUEDAR FORA

1 israelià roman a Gaza CONTRA DE LA SEVA VOLUNTAT. El Sargent Gilad Shalit, segrestat d'Israel el 25 de Juny del 2006 per la banda criminal islàmica Hamàs a la frontera en una acció en la qual van ser assassinats dos soldats israelians i van ser ferits altres quatre.

430.000 palestins de Judea i Samaria van poder moure's lliurement en àrees controlades per l’ANP.

El resum d’aquestes xifres és en termes democràtics:

1.2 milions d'àrabs romanen ciutadans completament legals d’Israel. Tots els ciutadans israelians siguin cristians, musulmans o jueus tenen llibertat d'expressió, religió, premsa i dret a vot.

1.3 milions de palestins viuen a la Franja de Gaza molts d'ells en camps de refugiats creats per Egipte i controlats per l'Autoritat Palestina, que viuen sota els seus propis líders.

820.000 jueus van haver de fugir o van ser expulsats sense les seves pertinences en els països àrabs entre 1947 i 1949, i mai van ser recompensats per governs àrabs per les seves pèrdues.

650.000 refugiats àrabs van deixar Israel des de 1947 i 1949 en les proclames de la Lliga Àrab a "fotre els jueus al mar i destruir Israel" i encara viuen en els camps de refugiats creats per a ells sense els més mínims drets democràtics.

TOTS esperem que els líders palestins que acabin amb el terrorisme i la cultura de l'odi per a tenir l’Estat al qual van renunciar el 1947/48 en les successives guerres i en les darreres negociacions. Solament així és possible la pau.

Tornar

Dubto que aquells paios que es queixen perquè no els porten la segona ració de vichysoisse a Guantanamo ho passin pitjor que una persona que acaba de tornar de NYC.