The Desolate Wilderness

(Editorial del WSJ publicada cada any des de 1961)

Here beginneth the chronicle of those memorable circumstances of the year 1620, as recorded by Nathaniel Morton, keeper of the records of Plymouth Colony, based on the account of William Bradford, sometime governor thereof:

So they left that goodly and pleasant city of Leyden, which had been their resting-place for above eleven years, but they knew that they were pilgrims and strangers here below, and looked not much on these things, but lifted up their eyes to Heaven, their dearest country, where God hath prepared for them a city (Heb. XI, 16), and therein quieted their spirits.

When they came to Delfs-Haven they found the ship and all things ready, and such of their friends as could not come with them followed after them, and sundry came from Amsterdam to see them shipt, and to take their leaves of them. One night was spent with little sleep with the most, but with friendly entertainment and Christian discourse, and other real expressions of true Christian love.

The next day they went on board, and their friends with them, where truly doleful was the sight of that sad and mournful parting, to hear what sighs and sobs and prayers did sound amongst them; what tears did gush from every eye, and pithy speeches pierced each other's heart, that sundry of the Dutch strangers that stood on the Key as spectators could not refrain from tears. But the tide (which stays for no man) calling them away, that were thus loath to depart, their Reverend Pastor, falling down on his knees, and they all with him, with watery cheeks commended them with the most fervent prayers unto the Lord and His blessing; and then with mutual embraces and many tears they took their leaves one of another, which proved to be the last leave to many of them.

Being now passed the vast ocean, and a sea of troubles before them in expectations, they had now no friends to welcome them, no inns to entertain or refresh them, no houses, or much less towns, to repair unto to seek for succour; and for the season it was winter, and they that know the winters of the country know them to be sharp and violent, subject to cruel and fierce storms, dangerous to travel to known places, much more to search unknown coasts.

Besides, what could they see but a hideous and desolate wilderness, full of wilde beasts and wilde men? and what multitudes of them there were, they then knew not: for which way soever they turned their eyes (save upward to Heaven) they could have but little solace or content in respect of any outward object; for summer being ended, all things stand in appearance with a weatherbeaten face, and the whole country, full of woods and thickets, represented a wild and savage hew.

If they looked behind them, there was a mighty ocean which they had passed, and was now as a main bar or gulph to separate them from all the civil parts of the world.

Diferències

Quan el Partit Republicà va patir una desfeta electoral terrible el passat 4 de novembre, la seva gent va acceptar immediatament la derrota. Quina diferència amb el 2000 i 2004. Ni es va parlar de frau electoral ni es van organitzar manifestacions. Els republicans s'han retirat cap a casa i han iniciat el pacífic procés postelectoral d'anàlisi dels resultats i canvis en tot allò mal fet: programa, missatge, lideratge, etcètera. Bé, no és cert que la cosa estigui calmada del tot, però no per culpa dels republicans. A Califòrnia els electors van aprovar la Proposició 8, una esmena a la Constitució de l'Estat que defineix el matrimoni com la unió entre un home i una dona i elimina el dret de les parelles del mateix sexe a casar-se. En comptes de fer igual que els republicans, autocrítica, els perdedors de Califòrnia s'han dedicat a amenaçar i assaltar diverses esglésies i a fer llistes negres. Han publicat a internet la "Anti-Gay Blacklist" de donants de la campanya a favor de la Proposició 8. Si això ho haguessin fet els contaris als matrimonis gays es parlaria de McCarthyisme, de l'Amèrica revengista, bla, bla, bla. La principal diferència entre uns i altres? La decència.

Mitt 2012

Gracietes a Minnesota

A Minnesota encara estan recomptant vots per la carrera al Senat entre Norm Coleman i el pallasso convertit en polític Al Franken. Es veu que aquest no en va tenir prou d'amenaçar el senador Coleman a la sortida d'un debat en què havia estat clarament apallissat pel republicà, perquè ara el comediant Franken s'ha proposat robar l'elecció. Tots els advocats que han participat en processos de recompte diuen que quan es compten paperetes que no s'havien comptat abans, el resultat d'aquestes no varia respecte el sentit general del vot. No és normal que el 100% dels nous vots vagin a la casella d'un sol candidat -cal recordar que els recomptes només es fan en eleccions molt igualades. No en aquest. Tampoc és normal que l'advocat d'un dels candidats tingui 32 paperetes guardades al seu cotxe durant 3 dies. La millor estratègia que s'ha dut a terme, però, la meva preferida, és la de l'undervote. És fantàstic. Com que als americans els agrada tan la democràcia i en una jornada electoral poden arribar a votar per 20 càrrecs diferents, posen totes les carreres en una sola papereta. Si un elector vota en 15 d'aquestes carreres i en deixa 5 en blanc, hi ha undervote. L'equip de Franken està convençut que han sigut víctimes de l'undervote i volen fer creure que si a una papereta no hi ha marcada la casella de Franken, malgrat recollir el vot per altres demòcrates, l'elector pretenia votar per Franken... el que passa és que es va oblidar de fer-ho.

El cas més ridícul que he trobat és el d'aquesta papereta de Plymouth:

Franken pretén invalidar-la perquè, diu, hi ha una X a la casella de Coleman. Afirma que la X significa un canvi d'opinió de l'elector i que, per tant, el vot no es pot donar a Coleman. Com que la resta de vots a la papereta són per demòcrates, aquest és un vot per ell. Han vist quina noció més divertida de la democràcia? Riguin-se del recompte d'Illinois de l'any 60!

Refundar

"While reforms in the financial sector are essential, the long-term solution to today's problems is sustained economic growth. And the surest path to that growth is free markets and free people."

George W. Bush

Palin i Déu

Després de la derrota de McCain dimarts passat un dels temes que més interès ha despertat és si Sarah Palin pretén presentar-se el 2012. Els periodistes li van preguntar i la resposta d'aquesta va ser la normal en una persona que té fe en Déu: no sé què em reserva el futur, així que haurem de veure quines portes m'obre i em tanca Déu.

És ben divertit veure com ho ha interpretat la premsa. El cada dia més dolent diari Avui li va posar un semàfor vermell i va titular un article a la secció internacional "Sarah Palin es posa en mans de Déu". France-Presse, "Palin wants God to show her way to White House", com si Palin es cregués una mena d'enviada divina.

Aquesta incapacitat per entendre com pensa la gent religiosa, part de l'estupidesa inherent al gremi periodístic, és la que va crear la polèmica per la pregària que Palin va fer per les tropes americanes a la seva església de Wasilla. Senyors de la premsa: quan algú prega per tal que Déu li ensenyi el camí a seguir o perquè Déu beneeixi allò que fa, no està dient que Déu ja hagi beneït una acció o que Déu li hagi dit a cau d'orella què ha de fer. De fet, està fent justament el contrari. Per altra banda, el to de l'article de l'Avui, aquest "mira que són pesats els americans amb tant parlar de Déu", és el que fa que la seva cobertura de la política americana sigui tant dolenta.

El discurs

A time for choosing

Amèrica, la millor

La cosa va així: Més de dos anys abans de les eleccions reuneixes el teu personal i els dius que vols presentar-te a president. Reuneixes un equip més gran, contractes estrategues, enquestadors i personal que recapti diners. Comences a anar a poblets d'Iowa i New Hampshire a presentar-te a la gent d'allà i a les cases dels activistes locals o a bars i restaurants explicar-los la teva trajectòria personal i què pretens fer com a president . Amb una mica de sort, ets capaç d'engrescar els activistes locals del teu partit en aquests estats i aconsegueixes voluntaris i contribucions que et permeten obrir seus de campanya, contractar més personal i fer anuncis per televisió i ràdio. Si ets un media darling no tens cap problema perquè el gran públic et conegui, però si no ho ets has d'esperar tenir bones actuacions als primers debats. Molts no aconsegueixen ni això, però d'altres, com el Romney o el Huckabee, passen de ser uns autèntics desconeguts de l'escena nacional a tenir milers de voluntaris per tot el país. Passa la primària d'Iowa, si no tens diners i has fet un mal resultat has de plegar. Després New Hampshire, Michigan, Carolina del Sud, Florida... Amb sort, molts mesos de campanya a sobre i un escrutini exhaustiu de la teva vida, arribes a ser el nominat del teu partit. Passes setmanes pensant qui és el running mate més adequat. La festa de la convenció t'aixeca els ànims. Després de la convenció toca preparar els debats. L'agenda s'apreta una mica més: passes de fer dos actes cada dia a fer-ne quatre. Males notícies i grans alegries. I després de més de vint mesos de campanya arriba el dimarts després del primer dilluns de novembre: O bé ets la persona més feliç del món o la que està més decepcionada, que no pot evitar pensar com seria la seva vida si algunes decisions les hagués pres d'una altra manera, si hagués triat un altre company de ticket o si hagués passat més hores a aquell estat que creia perdut.

És per això que dic que quan portes temps seguint la política americana no pots evitar mirar el terra per intentar no trepitjar la catalana.

Election Day

"I’m going to fight for my cause every day as your President. I’m going to fight to make sure every American has every reason to thank God, as I thank Him: that I’m an American, a proud citizen of the greatest country on earth, and with hard work, strong faith and a little courage, great things are always within our reach. Fight with me. Fight with me.

Fight for what’s right for our country.

Fight for the ideals and character of a free people.

Fight for our children’s future.

Fight for justice and opportunity for all.

Stand up to defend our country from its enemies.

Stand up for each other; for beautiful, blessed, bountiful America.

Stand up, stand up, stand up and fight. Nothing is inevitable here. We’re Americans, and we never give up. We never quit. We never hide from history. We make history.

Thank you, and God Bless you."

John S. McCain

Governator

Schwarzenegger ha entrat en campanya fent un magnífic discurs aquesta tarda a Ohio.



El discurs d'Ohio, de totes maneres, no és comparable al que va fer fa 4 anys a la Convenció Republicana a Nova York.

"... And to those critics who are so pesimistic about our economy I say: Don't be economic girlie men!"