Premis

Aquest cap de setmana van donar els prestigiosos Premis Prínceps d'Astúries, famosos per competir directament amb els Nobel. Ja saben que tots els científics de les universitats americanes i japoneses no dormen durant setmanes esperant saber si són prou afortunats de ser premiats. Com acostuma a passar amb els Nobel, els premis que tenen més ressò són els menys seriosos: els de la pau i literatura, en els suecs, i el d'esports i la concòrdia, en el cas espanyol. Aquest any el de la Concòrdia va anar a parar a mans d'Íngrid Betancourt, tot i que el premi hauria d'haver estat per Álvaro Uribe. És aquest home qui allibera els presoners, és ell qui porta sis anys lluitant cada dia contra una de les bandes terroristes més abominables que hi ha. Aquest senyor és un autèntic defensor de la llibertat i si el premi de la Concòrdia premia, entre d'altres, aquells "cuya labor haya contribuído de forma ejemplar y relevante a la defensa de la libertad" pocs el mereixen més que el president Uribe. Íngrid Betancourt ens va meravellar a tots amb la seva resistència sobrehumana, però si Uribe hagués fet el que ella defensa que s'ha de fer per acabar amb bandes criminals com la que la tenia segrestada, aquesta senyora encara viuria encadenada a una cabanya al mig de la selva de Colòmbia.

Allò del votant mitjà

Per tal de comprovar si els negres voten Obama basant-se únicament en el seu color de pell o en les seves polítiques, Howard Stern, King of All Media, va enviar un reporter a preguntar a votants negres de Harlem qui pensaven votar. Tots responien que Obama. Tot seguit els preguntava què els motiva més a votar-lo, que estigui en contra de l'avortament o que defensi que les tropes s'han de quedar a l'Iraq fins que acabin la feina, dues polítiques de McCain. Els votants responien que la segona o que les dues perquè els semblaven molt bé. També els preguntava què els semblava que Obama hagués escollit Sarah Palin de candidata a VP: tots deien que perfecte, que està preparada per fer la feina. Genial.

Per sentir el tall de 2 minuts.

Via L'Estable.

Visca

Basté i tercer debat

No vaig poder veure el tercer debat en directe. Dijous al matí vaig posar Rac1 i el Basté va obrir a les 8 amb el comentari del debat: Obama ha arrassat, farcit d'una enumeració gairebé infinita de tòpics sobre aquest, McCain i els republicans (audàcia de l'esperança, joventut, elegància i eloqüència contra atacs personals, mala fe, poques idees i falta de recursos). Res de nou, però va dir amb tal convicció que Obama havia apallissat el seu rival que m'ho vaig creure i vaig passar el dia enfadat amb el McCain per ser incapaç de destrossar el candidat menys preparat en un segle en tres debats. Al vespre vaig veure el debat i McCain va guanyar clarament. Es pot saber quin debat vas veure, Basté? Ets molt dolent, ja ho sabem, tendeixes a exagerar-ho tot, sí, tens una capacitat analítica nul·la quan el tema no és l'últim partit del Barça, però cal mentir? És que és molt gros. Si poden, descarreguin el tall de les 8 a les 9 de dijous des de la web de Rac1 i escoltin què va dir i després mirin el debat. O bé no entén l'anglès i s'ha montat tot solet una pel·lícula o bé té molts menys píxels del que pensava. L'altra és que no veiés el debat i es limités a llegir la crònica del NYT. Una altra cosa: senyor McCain, per què ha esperat tan a fer el que va fer ahir?

"Spread the wealth around"

Nobel

Ahir i avui tots els periodistes saltaven d'alegria per la concessió del Nobel d'economia a Paul Krugman perquè fa articles contra el president Bush i recolza Obama. De passada, gairebé sense voler, comenten que és professor d'economia a Princeton i que ha publicat alguna coseta. I ja està. Deixant de banda les barbaritats que arriba a dir quan parla de política, aquests són els meus motius per estar content:

1. Argumenta que l'atur a Europa és conseqüència de les regulacions al mercat laboral que fixen els salaris per sobre del preu de mercat.

2. Defensa el lliure mercat sense restriccions.

3. Identifica els activistes antiglobalització com enemics dels pobres.

4. Va titular un estudi "In Praise of Cheap Labor: Bad Jobs at Bad Wages Are Better than No Jobs at All".

Debat avorrit

L'hora i mitja més avorrida que he passat en molt temps. Si aquest debat no s'hagués fet no hauria passat res i això juga a favor d'Obama. Aquest és conservador i fa bé: si vas davant no has de prendre riscos. McCain havia d'aprofitar aquest debat, celebrat en un format que es veu que li agrada més, però no ho ha fet, tot i que que les seves respostes tenien més profunditat. Ha anestesiat l'audiència parlant de política domèstica i no s'ha posat les piles fins que ha tocat parlar de política exterior i seguretat nacional. Avui el McCain havia de treure la bomba, hauria d'haver dit una frase genial que passessin totes les cadenes demà (com la de Clinton el 92), però s'ha dedicat a passejar i a dir el mateix que porta mesos dient. Ha estat bé insistint en què s'ha de comparar els historials de cada un i veure qui ha demostrat ser capaç de treballar amb l'altre partit i l'última resposta ha sigut molt bona, però no n'hi ha prou. Una altra cosa, el "my friends", que li he sentit dir sempre, està bé les dues primeres vegades; quan ho diu per quinzena vegada en mitja hora vénen ganes de saltar-li al coll.

L'Obama s'ha dedicat a no ficar la pota i prou. No ha contestat algunes preguntes i quan el McCain més l'atacava ha intentat esquivar les regles del debat i ha demanat un nou torn de paraula.Llàstima que no moderés l'escriptora que va moderar el debat de VPs. M'ha fet riure quan ha criticat la falta de control de Washington a l'hora de gastar, de debò, i fa venir ganes de clavar-li un bolet quan no para de dir que la culpa de tot és de la desregulació. Obama, llicenciat a Harvard, ha dit que perforar a territori americà no és la solució de la qüestió energètica perquè els Estats Units només tenen el 3% de les reserves mundials i representen el 25% del consum mundial.

En resum, que m'he quedat despert per res.

Què ha de fer avui McCain?

Això:

VP debate

Palin: Fresca i enèrgica. Sentit comú. L'altre dia comentava que Obama mirava directament a càmera; Palin també ho ha fet, però millor. Brillant parlant de sanitat. Quan es posa populista (mencions a Joes-six-pack, hockey moms, classe mitjana...) és més efectiva que Biden. Porta un pin preciós. "Iran no ha d'obtenir armes nuclears. Punt." En alguns moments li ha faltat l'agressivitat de Biden, sobretot a l'apartat de política exterior. Ha estat molt bé recordant els flip-flops del ticket demòcrata. Somreia i semblava passar-ho bé.

Biden: És un paio que sempre m'ha caigut simpàtic. Té el millor somriure després de Giuliani, tot i que aquelles dents tan blanques fan una mica de por. M'ha fet venir picor quan ha dit "fairness" tantes vegades parlant d'impostos. Doctrina Gore en medi ambient. Sovint parla en 3a persona al més pur estil Juli Cèsar ("ningú ha estat millor amic d'Israel que Joe Biden"). Ha guanyat la part d'exteriors, esclar. Està més bregat en debats i s'ha notat. És agressiu i ràpid, però quan s'ha hagut de defensar del tema del carbó ha fregat el ridícul. La conclusió és que el ticket demòcrata està fet al revés: Biden hauria d'anar per president i Obama per vicepresident. Biden ha demostrat que seria millor comandant en cap que Obama. A més, crec que ha comès un error al comparar el seu currículum al de McCain perquè no és ell qui s'hi enfronta, sinó Obama, i amb això l'únic que feia era evidenciar la total falta d'experiència d'aquest. Per cert, m'agradaria comprovar el que ha dit de la despesa a l'Iraq i Afganistan perquè coneixent-lo pot ser perfectament una exageració.

Estaria bé que algú comptés quantes vegades han dit "greed". Que pesats. El pitjor és que Palin ho ha dit bastantes més vegades.

La moderadora-escriptora ha demostrat una habilitat espectacular per atorgar gairebé sempre l'última paraula al senador, fins i tot quan aquest parlava primer. Si aquest era el cas, començava Biden, preguntava dues vegades a Palin i acabava amb una última pregunta al demòcrata. Si començava la governadora seguia l'ordre normal d'una pregunta per cadascú i llestos.

Tot i que el format del debat era més rígid que al primer, aquest ha sigut més suportable. M'ha agradat que els dos fessin bromes perquè l'altre dia amb prou feines van fer-ne. Crec que han empatat, ella ha guanyat la part de política domèstica i ell la d'exteriors, però tenint en compte que Biden porta des de l'any 72 al Senat i participant en debats Palin s'ha anotat un tanto. Si McCain perd, els republicans tenen front-runner pel 2012.