Solució

Actualització: El Congrés ha tombat el pla del lideratge demòcrata i la Casa Blanca. La Pelosi, pobreta, deu estar desesperada: tenien l'ocasió de fer realitat el somni demòcrata, socialitzar l'economia, i tot i així han sigut incapaços d'aprovar-lo. Gairebé 100 demòcrates hi han votat en contra. Només que 10 més s'haguessin sumat al pla, aquest hauria tirat endavant. Aquests representants demòcrates, el 40% de la majoria, també són antipatriotes?

Tom Coburn, un dels meus senadors preferits, parlant del tema. Els hits:

"There is a guarantee that we will face a financial catastrophe if we do nothing. (...) This bill does not represent a new and sudden departure from free market principles as much as it represents an emergency response to congressional actions that have ignored free market principles, and our Constitution, for decades. (...) No institution in our country is more responsible for the myth or borrowing without consequences than the United States Congress. (...) the root of this problem is political greed in Congress. Members of Congress from both parties wanted short-term political credit for promoting home ownership even though they were putting our entire economy at risk by encouraging people to buy homes they couldn’t afford."

Debat

Acabo de veure el primer debat entre McCain i Obama. Vist el debat, a l'escenari hi havia un candidat, McCain, que interpretava el paper de comandant en cap mentre l'altre, Obama, feia el paper d'aprenent, intentant donar la volta a declaracions que ell mateix ha fet i jugant a la defensiva. Ha anat al debat preparat, però no se'l veia còmode, mentre el McCain respirava tranquil·litat, parlant d'allò en què se sent més segur. Els assessors d'Obama li haurien de dir que no digués tantes vegades que el seu contricant té raó perquè la campanya d'aquest, dos minuts després d'acabar el debat, ja ha editat un anunci sobre la qüestió. De totes maneres, l'Obama queda molt millor davant de la càmera i de tant en tant la mira directament. Ho té estudiat i ho fa bé. Diria que el McCain no l'ha mirat ni una sola vegada. No per por, "I've fought tougher fights than this one"; imagino que pretenia deixar-li clar qui era l'expert allà i posar-lo nerviós. Que a ningú l'estranyi que demà el New York Times faci d'això una història dient que McCain és un prepotent. El McCain m'ha agradat quan anava a l'atac. Avui el guanyador és ell. No per golejada, simplement ha complert amb el que havia de fer. La seguretat nacional és el seu terreny i havia de guanyar. Punt.

El debat, per cert, una mica avorrit. Si no fos perquè m'apassiona el tema m'hagués mort d'avorriment, tot i que ha sigut més distret que la majoria de debats de les primàries. A mig debat he posat TV3 per veure com l'emetien i he de dir que és indigne, infame i lamentable això que han fet de posar la veu del traductor a sobre de la dels candidats. Ja és empipador quan ho fan als telenotícies, però avui s'han passat. Per fer això que no facin res. La gràcia dels debats és sentir els candidats, veure l'ènfasi que posen en els temes, especialment el McCain que canvia el to sovint. Per sentir la veu plana d'un traductor val més llegir la transcripció del debat.

Índex

Un any més, la Heritage Foundation ha publicat l'Índex de Llibertat Econòmica. Conclusions:

(1) Els països amb més llibertat econòmica (impostos baixos, lliure comerç, poca regulació laboral, poca corrupció, poca intervenció del govern...) són els més rics.

(2) Els països on el govern roba menys als seus ciutadans i empreses (redistribueix la riquesa) tendeixen a ser menys pobres.

(3) No diu res que no sabéssim.

Fer un parèntesi

"Yo creo que se puede hacer un paréntesis en la economía de libre mercado para... en un tema tan grave, tan complicado, como es el crecimiento de las listas del paro poder tomar algunas medidas que pudieran paliar estos problemas."

Gerardo Díaz Ferran, President de la CEOE.

Si l'economia de lliure mercat crea menys ocupació que el socialisme, com és que la URSS va desaparèixer, senyor Díaz Ferran? Però què vol dir un parèntesi al lliure mercat per arreglar l'atur? I si féssim un parèntesi a la democràcia per arreglar la crispació política? Parèntesi per què? Perquè el govern li arregli les seves empreses? Quan les coses li anaven bé, per què no proposava parèntesis? Si és un incompetent vengui's les empreses i a la resta deixi'ns en pau, barrut.

Quin fàstic

Ara es veu que la Fed s'ha fet amb el 80% d'AIG, la principal asseguradora del món. Aquesta asseguradora tenia problemes i havia d'anar a la bancarrota. Mala sort, així és com funciona el lliure mercat: si ho fas bé tens premi; si ho fas malament has de tancar. Fent això segueixen creant moral hazard a l'economia i destrueixen l'essència del capitalisme, la competència.

Avui és un mal dia pel lliure mercat i el capitalisme. Els camarades Bush, Poulson i Bernanke haurien de viatjar a Corea del Nord per veure quin és el resultat d'una economia nacionalitzada.

Avui és un dia fastigós.

Palin vs Feministes

Sempre m'havia semblat que les feministes reclamaven el dret de les dones a tenir èxit a la seva carrera professional i, alhora, tenir una família. Per això, quan John McCain va anunciar que de running mate presentava Sarah Palin, el més lògic hagués sigut que tota quanta feminista hagués saltat d'alegria: mare de cinc fills, exalcaldessa, governadora i candidata a vicepresidenta. Però no, esclar.

Wendy Doniger va dir que "la seva major hipocresia és pretendre que és una dona". D'altres l'han acusat de ser mala mare perquè busca fer carrera tenint fills i de no ser una veritable dona perquè no reclama que el govern doni suport a les dones. Sarah Palin mai ha defensat subsidis del govern a les mares, ni quotes de dones als llocs de poder, ni lleis que regulin quant ha de guanyar una dona. Ella creu que una dona ha de triomfar per ella mateixa, així que es presenta per alcaldessa i derrota un home. Palin creu que el que compta són les idees i les aptituds de cadascú, no que siguis home o dona, i derrota a la primària republicana el governador d'Alaska i a l'elecció general un exgovernador demòcrata, a qui dona un repàs al debat de candidats.

Les feministes tenen com a heroïna Hillary Clinton. Quin a ironia. Una no és dona perquè va per lliure i arriba a dalt de tot gràcies a res més que el seu esforç, l'altra és el model a seguir perquè ha arribat on és gràcies a estar casada amb un expresident i a aguantar-li totes les infidelitats sense immutar-se. Qui és la hipòcrita aquí?

Sarah Palin és un model per aquelles dones independents que confien en elles mateixes. Per a l'establishment feminista, que pretén confiar les seves vides a l'Estat i als seus marits, no és més que una heretge. I això l'únic que fa és que encara m'agradi més.

9/11

"I can hear you, the rest of the world hears you... and the people who knocked these buildings down will hear all of us soon."



Where were you? (Alan Jackson)

Feliç Patriot Day.

El problema és l'Estat

Tothom està molt feliç després de la nacionalització de Freddie Mae i Fannie Mac: es veu que la borsa ha pujat, la gent comença a pensar que la pitjor part de la crisi hipotecària ha passat, els tipus baixaran, els bancs tornaran a deixar diners i l'economia tornarà a funcionar. Visca.

Doncs a mi no em fa tan feliç. Els problemes de FreMae i FanMac vénen de la intervenció de l'Estat a l'economia. Amb la garantia que el govern americà oferia a les dues entitats de rescatar-les si feien fallida es va originar allò que en economia s'anomena moral hazard: tant FreMae com FanMac tenien tots els incentius del món a assegurar crèdits per sobre de les seves possibilitats perquè, pensaven, el govern ja vindrà a rescatar-nos. I així ha passat: uns han assegurat més crèdits dels que podien pagar i els altres han hagut de venir al rescat i pagar-ho.

És a dir, el govern decideix intervenir a l'economia, crea moral hazard, altera el joc del mercat i els ciutadans han de pagar-ho. Però no només ho han pagat els contribuents, que s'han trobat pagant els crèdits d'altres pel poc coneixement del govern de l'economia, també ho han pagat els accionistes de les empreses quan es van llevar abans d'ahir i van descobrir que el govern els havia expropiat les seves accions gràcies a la nacionalització. Una expropiació que representa una violació tan clara del dret a la propietat que tots hauríem d'estar escandalitzats.

Aquí el problema és, una vegada més, la intervenció. El lliure mercat porta a resultats òptims. El mercat intervingut pel govern porta a una crisi financera.

Humans dolents

Dolents, dolents, dolents.

Per això vull que McCain guanyi

"I've fought corruption, and it didn't matter if the culprits were Democrats or Republicans. They violated their public trust, and had to be held accountable. I've fought big spenders in both parties, who waste your money on things you neither need nor want, while you struggle to buy groceries, fill your gas tank and make your mortgage payment."

"I fought for the right strategy and more troops in Iraq, when it wasn't a popular thing to do. And when the pundits said my campaign was finished, I said I'd rather lose an election than see my country lose a war."

"We believe in low taxes; spending discipline, and open markets. We believe in rewarding hard work and risk takers and letting people keep the fruits of their labor."

"We believe in a government that unleashes the creativity and initiative of Americans."

"I will keep taxes low and cut them where I can. My opponent will raise them. I will open new markets to our goods and services. My opponent will close them. I will cut government spending. He will increase it."

"Reducing government spending and getting rid of failed programs will let you keep more of your own money to save, spend and invest as you see fit. Opening new markets and preparing workers to compete in the world economy is essential to our future prosperity."

"Education is the civil rights issue of this century. Equal access to public education has been gained. But what is the value of access to a failing school? We need to shake up failed school bureaucracies with competition, empower parents with choice, remove barriers to qualified instructors, attract and reward good teachers, and help bad teachers find another line of work."

"When a public school fails to meet its obligations to students, parents deserve a choice in the education of their children. And I intend to give it to them. Some may choose a better public school. Some may choose a private one. Many will choose a charter school. But they will have that choice and their children will have that opportunity."

"Senator Obama wants our schools to answer to unions and entrenched bureaucracies. I want schools to answer to parents and students. And when I'm President, they will."

"We face many threats in this dangerous world, but I'm not afraid of them. I'm prepared for them. I know how the military works, what it can do, what it can do better, and what it should not do. I know how the world works. I know the good and the evil in it. I know how to work with leaders who share our dreams of a freer, safer and more prosperous world, and how to stand up to those who don't. I know how to secure the peace."

"Stand up, stand up, stand up and fight. Nothing is inevitable here. We're Americans, and we never give up. We never quit. We never hide from history. We make history."

Ridícul

Anderson Cooper, de la CNN, ha preguntat a l'exorganitzador comunitari Obama què respondria a aquells que diuen que Sarah Palin, com a alcaldessa de Wasilla, una ciutat de 9.000 habitants, i governadora d'un estat, té més experiència executiva que ell.

L'exprofessor de Dret ha respost, després de somriure tot confiat, que la ciutat de Wasilla tenia 50 treballadors mentre la seva campanya en té 2.500 i que el pressupost de la ciutat era de 12 milions de dòlars quan la seva campanya té un pressupost mensual que el triplica.

L'exsenador estatal d'Illinois, que sembla que s'ha convertit en director executiu de la seva campanya, oblida mencionar que Palin és actualment governador d'un estat amb un pressupost de 7.000 milions de dòlars i 15.000 treballadors.

El redemptor Obama torna a exagerar els seus mèrits polítics, una pràctica habitual en ell, però ara s'ha posat a amagar els dels altres. Una altra manera de fer el ridícul.

Noti's que no té el teleprompter davant pels "uhhh... ahhh... errr".

Demòcrates: menys impostos als rics

Segur que més d'una vegada han sentit tot allò que el president Bush només retalla impostos als "súper rics", a les grans empreses, bla bla bla... El James Pethokoukis, de U.S. News, també, i va decidir fer una enquesta sobre el tema a 24 delegats de la Convenció Demòcrata de Denver. Els preguntava "quant haurien de pagar els rics en impostos sobre la renda?" Aquests són els resultats:

1. El 50 per cent va dir "un 25%"

2- El 25 per cent va dir "un 20%"

3- El 12 per cent va dir "un 30%"

4- El 12 per cent va dir "un 35%"

Mitjana: 25,6%

La gràcia de l'enquesta és que un 25,6% és molt més baix que l'actual tipus màxim i que l'opinió dels delegats contrasta amb les propostes d'Obama, que vol augmentar-lo fins al 39,6%. Cap delegat va dir que s'hagués d'expropiar més del 35 per cent de la renda als rics, que resulta ser el tipus actual gràcies a les retallades d'impostos del Bush de 2001 i 2003. Per altra banda, gran part dels enquestats creien que els impostos pels rics eren més baixos que els de la classe mitjana, confonent impostos pels guanys del capital amb impostos sobre la renda. Un bon número de delegats també creien que el tipus no importa, ja que els rics acaben pagant una quantitat superior. És a dir, demòcrates recolzant la flat tax. Fascinant.

Rawls va introduir fa temps el concepte de vel de la ignorància. La idea és que sense saber on naixeràs, ni quina intel·ligència tindràs, ni a quina família naixeràs, etcètera, triïs el sistema d'impostos més just. Se suposa que el més just és un d'impostos progressius que permetri redistribuir la riquesa dels més rics als més pobres. Sempre he cregut que això del vel de la ignorància no és més que un invent de Rawls per justificar les seves dèries redistributives i la refutació definitiva d'aquest concepte es troba en aquesta enquesta: una gent mal informada (es troben darrere del vel) i que té una obsessió malaltissa amb els impostos, creu que tothom hauria de pagar el mateix percentatge. Jo segueixo pensant que gravar la renda i sobretot fer-ho amb finalitats redistributives és fomentar l'esclavatge, així que no m'agrada la flat tax, però és un pas interessant que els progres comencin a dir que s'ha d'acabar amb la progressivitat impositiva.