Xxxxx! Silenci, que parla l'economista!

"Es una crisis financiera fruto de un modelo neoconservador basado en el capitalismo sin fronteras, sin límites y sin ética. Es fruto también del problema energético: de la subida del precio del petróleo que ha disparado su valor a partir de la guerra de Iraq."

José Luís Rodríguez Zapatero (L'han d'imaginar dient-ho amb aquelles pauses de cinc segons que fa cada tres paraules)

Fa mandra comentar-ho i tot. La quantitat de burrades que es mouen a l'interior del cervell del personatge és terrible. És curiós observar com els progres han canviat els neoliberals pels neoconservadors com a culpables de tot. La veritat és que sap greu perquè sempre és un consol saber que almenys fas emprenyar-los. El hit, però, és això de la guerra de l'Iraq com a causa de l'augment del preu del petroli. Encara no ho havia sentit mai i això que he sentit moltes xorrades, com allò de l'especulació, però mai la guerra. Vejam, recapitulem: neoconservadors, guerra de l'Iraq... clar! El president Bush és el culpable! Com no se'ns havia ocorregut abans! De pressa, que algú li aixugui la suor!

Només tinc un dubte: quan parla de capitalisme sense ètica i sense límits suposo que es refereix al Felipe González fent de minyona del Carlos Slim, l'home més ric del món, oi?

Prediccions

El 1969, l'ecologista Nigel Calder avisà que "l'amenaça d'una nova edat de gel ha de ser posada al costat de la guerra nuclear com a possible font a gran escala de mort i misèria per a la humanitat." Pocs mesos després, C.C. Wallen, de l'Organització Meteorològica Mundial, va dir, "El refredament des de 1940 ha sigut tan llarg i consistent que no canviarà en molt temps." L'any 1968, el professor Paul Ehlrich, mentor i heroi d'Al Gore, va predir que hi hauria una gran escassetat de menjar als Estats Units i que "als 70... centenars de milions de persones moriran de gana." Ehlrich va pronosticar, també, que 65 milions d'americans moririen de gana entre 1980 i 1989 i que al 1999 la població dels Estats Units s'hauria reduit a 22,6 milions. Les prediccions ehlrichianes sobre Anglaterra encara eren pitjors: "si fos un jugador, fins i tot apostaria que Anglaterra no existirà l'any 2000."

El Club de Roma va escriure un informe el 1972 avisant que l'or s'acabaria el 1981, el mercuri i la plata el 1985, el petroli el 1987 i el gas natural el 1992. El 1985, el Fons pel Medi Ambient va publicar anuncis assegurant que "El món tal com el coneixem estarà perdut el 2000." El 1970 el biòleg de Harvard George Wald avisà, "... la civilització acabarà en 15 o 30 anys a no ser que es prenguin mesures immediates per resoldre els problemes a què s'enfronta la humanitat." El mateix any, el senador Gaylord Nelson, fundador del Dia de la Terra, també avisà que al 1995 "al voltant del 75 i 85 per cent de totes les espècies d'animals vius s'hauran extingit."

No és que només els ecologistes d'última fornada estiguessin equivocats, és que els catastrofistes sempre ho estan. El 1939 el Departament d'Interior dels Estats Units va dir que les reserves americanes de petroli només durarien 13 anys més. El 1949 van afirmar que la seva fi era a la vista. El 1885, l'Agència Americana de Valoració Geològica va anunciar que hi havia "poques o nul·les" possibilitats de trobar petroli a Califòrnia. Pocs anys després van dir el matiex de Kansas i Texas. Sense haver-ne après, el 1974 van avisar que només quedava gas natural per deu anys.

Aquí vénen les meves preguntes:

El 1970, quan els ecologistes feien prediccions de glaciacions provocades per l'home i milions de morts de gana, quina política haurien d'haver pres els governs per evitar tal calamitat? Què hauria d'haver fet el Parlament britànic el 1970 per evitar la desaparició d'Anglaterra l'any 2000? El 1939, quan el Departament d'Interior americà preveia la fi del petroli en 13 anys, quines accions hauria d'haver pres Franklin D. Roosevelt? Finalment, què ens fa pensar que ara l'alarmisme ecologista està menys equivocat quan parlen d'escalfament global provocat per l'home?

The shapes and the thoughts that made them

"You've never felt how small you were when looking at the ocean."

He laughed. "Never. Nor looking at the planets. Nor at mountain peaks. Nor at the Grand Canyon. Why should I? When I look at the ocean, I feel the greatness of man. I think of man's magnificent capacity that created this ship to conquer all that senseless space. When I look at mountain peaks, I think of tunnels and dynamite. When I look at the planets, I think of airplanes."

(...)

"I would give the greatest sunset in the world for one sight of New York's skyline. Particularly when one can't see the details. Just the shapes. The shapes and the thoughts that made them. The sky over New York and the will of man made visible. What other religion do we need? And then people tell me about pilgrimages to some dank pesthole in a jungle where they go to do homage to a crumbling temple, to a leering monster with a pot belly, created by some leprous savage. Is it beauty and genius they want to see? Do they seek a sense of the sublime? Let them come to New York, stand on the shore of the Hudson, look and kneel. When I see the city from my window -no, I don't feel how small I am- but I feel that if a war came to threaten this, I would like to throw myself into space, over the city, and protect these buildings with my body."

Ayn Rand, The Fountainhead

Armes

Avui un japonès de 25 anys s'ha dedicat a apunyalar tothom que trobava al seu pas pel centre de Tokio. Ha acabat ferint unes vint persones, set de les quals han mort. Si en comptes de passar al Japó hagués passat als Estats Units i hagués fet servir una pistola i no un ganivet, tota la progressia europea i americana estaria clavant-nos la pallissa amb la necessitat de prohibir les armes de foc.

Doncs bé, la meva pregunta és la següent: Han de prohibir els ganivets al Japó?