Vaig conèixer Josep Benet a través del meu avi, amb qui era amic des de ben jove. El vaig entrevistar pel Treball de Recerca que vaig fer sobre la Lleva del Biberó i em va fascinar. Era molt prim, xuclat més aviat, amb els pòmuls molt marcats, alt i amb unes orelles massa grosses. Seia a la seva butaca, amb les cames creuades, amb les puntes dels dits juntes i parlava amb aquella veu tan fina, quasi bé trencada, que feia que haguessis de tancar una mica els ulls per sentir-lo bé. I quan parlava el millor que podies fer era callar. L'entrevista va durar 2 hores i mitja i potser vaig fer només 7 o 8 preguntes. I tota la guerra, tot el context i tots els personatges importants explicats com cap dels professors mediocres que campen per les aules de secundària i Batxillerat podrà explicar mai. Quan a l'exposició oral una professora del tribunal em va preguntar que d'on treia allò que la guerra s'havia d'explicar tota, no només les barbaritats franquistes, sinó també les republicanes i denunciar-les, només dient "és el que diu Josep Benet i el sentit comú" n'hi va haver prou. Em va preguntar què volia estudiar i li vaig dir que economia, però que m'agradava molt la història i que no ho tenia decidit del tot. La seva resposta va ser que estudiés economia i que la història l'aprenés llegint pel meu compte.
Al cap d'un temps vam tornar a anar-lo a veure amb el meu avi. Li va agradar molt que em fascinés tant la figura de Cambó. Tot el que n'havia llegit fins llavors no hagués calgut, d'haver-ne parlat amb ell abans. Em va regalar un llibre seu, Maragall i la setmana tràgica, perquè pogués entendre'l millor. De passada, vaig conèixer el gran patriota que era Joan Maragall.
I vam acabar parlant de política. Deia que tots aquests que hi ha ara al govern no saben res d'història ni de Catalunya, però que, malgrat tot, legislen i pontifiquen sobre què hem de recordar la resta. És curiós que avui que ha mort tots aquests surtin a reivindicar-lo i a parlar del seu llegat. Sobretot Montilla, que dubto que mai n'hagi llegit un llibre o l'hagi arribat a entendre.
Al cap d'un temps vam tornar a anar-lo a veure amb el meu avi. Li va agradar molt que em fascinés tant la figura de Cambó. Tot el que n'havia llegit fins llavors no hagués calgut, d'haver-ne parlat amb ell abans. Em va regalar un llibre seu, Maragall i la setmana tràgica, perquè pogués entendre'l millor. De passada, vaig conèixer el gran patriota que era Joan Maragall.
I vam acabar parlant de política. Deia que tots aquests que hi ha ara al govern no saben res d'història ni de Catalunya, però que, malgrat tot, legislen i pontifiquen sobre què hem de recordar la resta. És curiós que avui que ha mort tots aquests surtin a reivindicar-lo i a parlar del seu llegat. Sobretot Montilla, que dubto que mai n'hagi llegit un llibre o l'hagi arribat a entendre.
