Filosofia liberal

Nova York fa fàstic. Punt.

Update: Staten Island és la hòstia. Punt.

Amèrica dies 1 i 2

Ja portem dos dies a Amèrica. Estampes de la llibertat per tot Boston. Algunes mostres:

Escric això dos minuts després d'instal·lar-nos a l'habitació del Helmsley Hotel de NYC, a la planta 26 i al costat de l'edifici Chrysler. No cal dir-ho, l'habitació ja sembla una cort de porcs i la Fox sona de fons.

Meravelles socialistes

En ple atac de massoquisme he vist el vídeo de precampanya del PSC. Fantàstic. Meravellós. Recordeu la frase del Sr. Lobo de Pulp Fiction? La cèlebre "No comencem a xupar-nos les polles encara". Doncs bé, els socialistes no fan cas del Sr. Lobo i es passen els tres minuts de vídeo fent justament el que el Sr. Lobo diu que no s'ha de fer. Llàstima que sigui una xupada adulterada, per dir-ho d'alguna manera.

El vídeo comença dient que amb el govern de Zapatero hi ha 17.000 policies i Mossos nous. Si no m'erro, els Mossos són competència de la Generalitat,però tant li fa. Dos dels tres minuts del vídeo parlen de les fabuloses inversions del govern espanyol. Que si tripliquen les del PP, que si han augmentat no sé quin tant per cent, xupada per aquí i xupada per allà... però quins són els resultats d'aquestes inversions? Perquè està molt bé dir que Espanya gràcies a les inversions del govern tindrà més Km. d'alta velocitat que el Japó, però allà els trens funcionen, senyors socialistes. També té gràcia la relació entre triplicar el salari mínim i l'augment dels llocs de treball.

I per últim, la cirereta del pastís: la Senyera de cinc barres. El pujolisme provincià ens ha enganyat durant anys. La bandera catalana no té quatre barres, en té cinc. Aquests convergents... sort que el govern de Zapatero ens ha descobert l'autèntica bandera de Catalunya:

Renúncia

Gorbatxov de luxe

Des de fa uns mesos, The Economist publica un anunci de Louis Vuitton a les primeres pàgines. El primer cop que el vaig veure em va estranyar, però ara em sembla fantàstic, una victòria. La imatge de l'anunci és aquesta:

No us sembla genial? L'últim president de la URSS admetent la grandesa del capitalisme. De ben segur que com a membre del Politburó soviètic ja gaudia de tots els luxes possibles mentre condemnava els russos a la misèria i que per ell no deuen ser res de nou aquests cotxes i complements, però cada cop que veig aquest anunci és com si veiés tots els comunistes agenollant-se i demanant perdó per tot el mal que han fet al món. Gràcies, LV.

Monegros

El president socialista d'Aragó vol construir un complex d'oci al mig dels Monegros. D'acord, res en contra. He passat un parell de cops per allà i em va semblar la cosa més trista i desolada del món, així que no em sembla malament. La cosa aquesta dels casinos la volen situar a territori aragonès, a uns cinquanta quilòmetres de Lleida, però utilitzant serveis de Lleida i tributant a Aragó. Això ja és pixar-s'hi. Espero que no acabi anant així perquè seria bastant gros. Però hi ha una altra cosa. Per abastir d'aigua tot aquest complex construit al mig del desert imagino que hauran de desviar una part de l'Ebre. Més o menys com els camps de golf de Múrcia, però un pèl més a prop. Per tant, espero que tots els de la cigala embolicada, que es passejaven per Tortosa cada 15 dies fa uns anys, vagin a dir que "lo riu és vida" també als Monegros i al president d'Aragó. Si no, haurem de ser malpensats, i d'això no en tenim cap ganes.

Un bon ticket

Una bona opció per les presidencials americanes del novembre de 2008. Ens ho passaríem pipa veient discursos del president Limbaugh i de la vicepresidenta Coulter. Els progres europeus estarien contínuament al límit de l'atac de cor. Llàstima que no es presentin. L'única esperança que ens queda és que es presentin com independents...

Segona part de la gloriosa presidència.

Manifestació i derbi

Un exitàs la manifestació d'ahir. Dit això, hi ha coses que no entenc. A la lectura del manifest (qui era aquell paio que va pujar a llegir-lo que amb prou feines sabia parlar?) es va reclamar acabar amb l'expoli d'Espanya cap a Catalunya. D'acord. Perfecte. Ara bé, tots aquells que aplaudien aquesta afirmació amb tant entusiasme són els mateixos que estan a favor dels impostos progressius i de la cosa aquella de la redistribució, que tant bé defineix el Raül al seu perfil. És a dir, Catalunya "ha de ser capaç de gestionar els seus recursos com millor li sembli", però els catalans no? Estem en contra de l'expoli entre territoris, però a favor de l'expoli entre persones? Diguem les coses clares d'una vegada: estem farts que Espanya ens robi, de la mateixa manera que estem farts que la Generalitat ens atraqui.

Després de la manifestació, derbi. Em van encantar les declaracions de Laporta prèvies al partit qualificant el president perico d'infantil. Tota la raó del món. Primera part fantàstica del Barça. Pressió a la primera línia de l'Espanyol, velocitat de pilota, un Bojan que cada dia ens engresca més tornant bojos els centrals, una jugada marca de la casa del Messi als 5 minuts que acaba amb gol i ningú va trobar a faltar el Ronaldinho. Només va faltar fer el segon, llàstima dels dos travessers seguits. Superioritat total del Barça. La segona part, però, va ser diferent. El Barça va cedir la iniciativa a l'Espanyol per poder sortir al contraatac i fer mal els pericos amb les seves armes, però semblava que als jugadors del Barça els fallaven les forces. I, una altra vegada, el Rijkaard va fer canvis estranys. Treure el Bojan per acabar posant l'Ezquerro és una animalada. Canvia directament el Ronaldinho pel Guddy, però no facis un doble canvi per acabar jugant amb l'Ezquerro! Al final el Messi va tenir un parell de bones ocasions però va xutar fluix. En fi, una llàstima.