Socialisme en acció

Avui la junta militar de Birmània ha carregat contra les desenes de milers d’opositors que es manifesten diàriament des del 18 de setembre contra la dictadura. Resultat: 4 morts (tres monjos i un civil), un centenar de ferits i 200 detinguts.

Dirigisme cultural

A Gualba s'ha creat l'anomenada Associació de Joves. Aquesta associació està finançada exclusivament amb una subvenció de l'ajuntament, la reunió en què es va constituir l'associació es va fer a l'ajuntament, l'acta de constitució la va redactar l'equip de govern i els membres de la junta directiva no la van veure fins a la reunió en què van constituir oficialment l'associació. A més, si l'associació és una entitat veritablement independent, què hi fa la notícia de la seva creació a la web de l'ajuntament? Dirigisme? No, i ara!!

Per cert, no us perdeu la redacció de la notícia. Terrible.

Iran

M'agradaria saber què pensen els amics multiculturals i partidaris de la pallassada de l'Aliança de Civilitzacions sobre l'Iran i els seus dirigents.



Versió per a l'Antxon ;-) :



Me gustaría saber que piensan los amigos multiculturales y partidarios de la pallasada de la Alianza de Civilizaciones sobre Irán y sus dirigentes.

Permisos

L'Aznar és un personatge intel·ligent. Va voler ocupar el poder només vuit anys i des de llavors porta una vida de nassos. Viatge per aquí, conferència per allà i anar fent diners, en bona part, gràcies als contactes que va fer arreu quan era president del país veí. Res a dir-hi, en això consisteix la llibertat. Però, ai las, els socialistes estan molt enfadats que tingui tants amics i la secretària de Política Internacional del PSOE diu que hauria d'explicar "en qualitat de què viatja pel món". Entenc la ràbia que ha de fer que el rival sigui amic dels principals líders mundials i que a tu només et vulguin rebre presidents de trajectòria democràticament dubtosa de repúbliques sudamericanes, però és bastant gros que per viatjar pel món i fer negocis lliurement es necessiti el permís de la secretària de Política Internacional del PSOE, com quan a l'escola abans d'una excursió els pares havien de signar-ne l'autorització.

Right Wing Stuff

Algunes de les imatges de Right Wing Stuff:

Marca blanca

Quan el XSM va preguntar a la síndria que presideix IC-V si creia que el seu partit era una marca blanca del PSC, aquest va respondre que no. Si llegiu el confidencial de l'AVUI d'ahir veureu que l'honorable conseller ha decidit no acudir a la reunió del grup parlamentari del seu partit, que havia de preparar el debat de política general, per anar a la reunió del grup parlamentari del PSC. Potser sí que IC-V-Etc no és la marca blanca del PSC (jo crec que sí que ho és), però el que és segur és que el seu president pateix síndrome d'Estocolm.

Escenes socialdemòcrates

El juliol passat, amb tota la recança del món, vaig anar a renovar el paperot plastificat que expedita l'Estat. La mandra de recollir-lo era immensa, però és una d'aquelles coses que vivint a la gàbia socialdemòcrata s'ha de fer i hi he anat aquest matí. La renovació vaig haver de fer-la a 30 minuts de casa perquè la comissaria de Sant Andreu porta 4 mesos en obres i encara trigarà mig any a obrir. Ja se sap. El policia de la porta, que no m'ha entès quan m'hi he dirigit en català i que estava fumant, m'ha indicat a quina porta havia d'anar. L'escena destil·lava eficiència per totes bandes: dues funcionàries petant la xerrada, tot de tampons per sobre la taula, una pila de papers, un ordinador que reflectia el solitari a la finestra de darrere... terrible. Quan hi he entrat estaven parlant d'un programa de tele. "Es muy bueno... jojojo... sí, sí... jojojo...", dono el resguard del DNI a la funcionària de la dreta, "veamos... pues sí, a mí también me gusta mucho... creo que es mejor que Aquí No Hay Quien Viva... toma, Jordi...", allarga el braç per donar-me el paperot i, quan encara no el tinc a les mans, em pregunta: "¿a qué es bueno Escenas de Matrimonio?". Li agafo el paperot de les mans i responc secament "no". Com diria el president Bartlet, aquesta gent no deu votar, oi?

Progres

Eleccions

El votant mitjà, com diria Churchill, no sap que Convergència Democràtica i Unió Democràtica són dos partits diferents, només coneix Convergència i Unió. CiU és, diguem-ne, una marca. És per això que sempre he estat en contra de la separació. Avui, però, llegint l'AVUI he canviat d'opinió. El Duran ha dit que rebutja la proposta del Mas perquè "a UDC no hi caben catalanistes liberals, marxistes i socialdemòcrates". Molt bé. No penso entrar a UDC, però com que a les generals el candidat de CiU serà el president d'aquest partit en què no hi caben liberals m'estalvia feina. Tenia dubtes sobre què votar, però ara tinc molt clar que no votaré. A no ser que el Xevi s'espavili i fundi el Partit Liberal Català a temps...

Republicans i sanitat

L'altre dia discutia amb un conegut, entre una mar de tòpics, sobre la meva simpatia pels republicans. El seu valuosíssim argument era que els republicans "deixen morir la gent pobra pels carrers". Fart de sentir bestieses i de picar contra la paret una vegada i una altra, vaig decidir abandonar la conversa. Aquests són els meus motius (potser si ho llegeix ho entén d'una santa vegada, tot i que és ser molt optimista).

Això és el que diu John Edwards sobre la sanitat:

"It requires that everybody be covered. It requires that everybody get preventive care. If you are going to be in the system, you can't choose not to go to the doctor for 20 years. You have to go in and be checked and make sure that you are OK". En resum: 1984

Això és el que diu Giuliani:

"Most Republicans believe in expanding individual choice and decision-making. I believe we can reduce costs and improve the quality of care by increasing competition. We can do it through tax cuts, not tax hikes. We can do it by empowering patients and their doctors, not government bureaucrats. Instead of being more like Europe, we need to be more like America".

"We need to begin by bringing fairness to the tax treatment of healthcare. The current tax system penalizes millions -- including the rising ranks of the self-employed and 40 percent of employees at small firms -- who pay for insurance on their own and receive no tax benefit".

"We want to empower individuals, not the government. The future of America's healthcare system lies in free-market solutions, not socialist models. We can increase individual choice and decrease costs by increasing competition, encouraging innovation while always compassionately caring for people in need".

Ho entens ara??!!

Aprenent de Pío Moa

Joan Tardà, aquell orangutan que fa de portaveu adjunt d'ERC al Congrés de Diputats, ha dit que en Duran és "un aprenent de Pío Moa" per demanar que la llei de la memòria històrica condemni també els abusos comesos en el bàndol republicà. Si em demanen la meva opinió, els diré que no crec que els parlaments ni els governs hagin de fer lleis que regulin la memòria perquè això és una cosa que només pertany a les persones, però si les hem de fer almenys que no siguin parcials i sectàries. Al bàndol republicà s'hi van cometre grans salvatjades en nom de diverses causes, de les quals molta gent té raons per demanar perdó, i com que en l'espectre polític hi ha molts partits que llavors van ser responsables d'assassinats i abusos de tot tipus, estaria molt bé que es disculpessin. És injust, ho sé, perquè ni els militants ni els líders actuals d'aquests partits els van cometre, però tampoc el rei en va cometre i l'orangutan Tardà li ha exigit disculpes.

El treball de recerca de Batxillerat el vaig fer sobre la lleva del biberó i una de les conclusions finals del treball era que la guerra civil cal explicar-la globalment i no fer-ne interpretacions parcials. Vaig tenir bastanta feina per evitar que les professores d'història que em corregien el treball no em mosseguessin quan vaig dir-ho a la presentació oral. Jefferson va dir: "no tinguem por de seguir la veritat ens porti on ens porti". La veritat, tota la veritat. Tan difícil és?