Gualba com a metàfora

Un candidat socialista que sembla un indigent, que de vegades em pregunto si sap parlar i que encapçalava una llista plena de garrulos, de les pitjors baixeses intel·lectuals, ha guanyat davant d'una candidatura amb el projecte més seriós pel poble. L'escombriaire i els que quan tenen cinc minuts són al bar han guanyat davant dels que han seguit llegint una vegada van deixar l'escola. Així és el país i Gualba no se n'escapa, hi governaran els que van prometre un tanatori. La metàfora perfecta.

Aniquil·lar Israel

Aquesta tarda el president iranià, Mahmud Ahmadinejad, ha dit que si Israel torna a atacar el Líban, l'Iran els aniquil·larà. Abans de dir això havia desafiat les Nacions Unides i tot el món occidental dient que el programa d'enriquiment d'urani no s'aturaria i que assolirien el seu objectiu que és aconseguir tecnologia nuclear.

Algú s'imagina què hagués passat si aquestes declaracions, que pràcticament són una declaració de guerra, les hagués fet el president dels Estats Units? O el primer ministre israelià? Tota Europa estaria en dansa insultant-los i acusant-los d'imperialistes i bel·licistes. Però com que ho ha dit el president de l'Iran i criticar un integrista islàmic sona xenòfob a les estúpides oïdes dels líders i la premsa europea i el blanc ha estat Israel ningú piula. Només el president Bush i el nou ministre d'exterior francès l'han criticat.

Aquesta gent no només pretén aniquil·lar Israel, pretén aniquil·lar tot aquell que no sigui musulmà. I si hem de confiar en les Nacions Unides anem arreglats.

Memòria històrica

De tant tocar els nassos amb la conya de la memòria històrica m'han vingut ganes de tornar a llegir Incerta Glòria, de Joan Sales. A la primera part hi ha un diàleg entre el Lluís i el Soleràs en què aquest fa un comentari que em fa recordar la gran frase de Nietzsche "La potència intel·lectual d'un home es medura per la dosi d'humor que és capaç d'utilitzar". Aquest és el fragment:

"Els marxistes... mmm... No són més que Hegelians, però hegelians d'esquerra; és a dir, que han suprimit de Hegel tot allò que tenia d'imaginació. Ara bé, no et fiïs mai de gent sense imaginació, creu-me; ja t'he avisat altres vegades. ¡Són temibles! Sense imaginació no hi pot haver sentit de l'humor; de la mateixa manera que tallarien el coll a mitja humanitat per imposar Das Kapital com a lectura obligatòria a totes les classes de pàrvuls, qualsevol dia seran capaços de dedicar-se a l'erudició exhaustiva".

El circ municipal de Gualba

Les municipals de Gualba són un circ. El cap de llista d'ERC havia anat de número dos del PSC a les últimes i era president del F.C. Gualba quan el club va desaparèixer, mostra de la seva eficiència. El cap de llista d'ERC el 2003 es presenta per IC-V-Etc i el que havia sigut alcalde de Gualba amb l'Agrupació de Joves de Gualba (independents) va de número dos del PSC.

A Gualba la coalició de CiU i l'Agrupació de Joves (CiU-AJG) té majoria absoluta, però el regidor del PSC formava part del govern municipal per allò de no ser sectaris. Fa un temps el regidor sociata va escriure en un butlletí que aquell ajuntament havia "canviat Gualba fins a tal punt que, com va dir un il·lustre socialista català, ara mateix no la coneix ni la mare que la va parir". Però, coses de la vida, cinc mesos abans de les eleccions va deixar l'equip de govern i ha deixat anar mil fàstics d'aquest per tot el poble. La seves propostes estrella són construir un tanatori i il·luminar la carretera. S'ha de ser sociata! Heu vist mai un poble de mil habitants, on com a molt mor una persona a l'any amb un tanatori? Quina empresa voldrà la concessió del tanatori? També es necessita una intel·ligència privilegiada per voler il·luminar una carretera de tres quilòmetres en què amb prou feines passen cotxes. Han circulat mai de nit?

El PP segueix en la seva línia de presentar gent de fora del poble.

L'única llista seriosa és la de CiU-AJG. Quan van començar a governar, l'any 1991, a Gualba només hi havia dos carrers asfaltats, els mateixos que tenien il·luminació, l'escola feia pena i la riera era una claveguera. Qui l'ha vist i qui la veu. Són també els únics capaços de fer un acte electoral seriós i tenen, de llarg, la millor candidata: la Gemma Travesa.

Article del Quintà

UN RÈCORD VERGONYÓS
Domini de l'antisemitisme a Espanya
Alfons Quintà / Advocat i periodista

Una enquesta internacional acaba d'acreditar un monumental increment de l'antisemitisme a Espanya. No ens n'hem d'estranyar. La perversitat sectària amb què l'aparell de propaganda de la Generalitat desinforma sobre els conflictes al Pròxim Orient hi contribueix, així com a fer empassar una visió ensucrada del terrorisme fonamentalista arabomusulmà. Un cop s'han pres el liberalisme i els EUA com els mals absoluts, totes les maldats vénen rodades.

Espanya aconsegueix un vergonyós rècord amb un 60 per cent d'espanyols creient que els jueus són més lleials a Israel que a l'Estat del qual són súbdits. Un altre rècord europeu (amb un 53 per cent) és creure que els jueus tenen massa poder al món dels negocis. Un altre rècord: un 68 per cent creuen que tenen massa poder als mercats financers internacionals. També assoleixen (amb un 47 per cent) el rècord dels cinc països europeus estudiats, en empassar-se els principals mites antisemites. Són els tres citats, més imputar als jueus (un 46 per cent) parlar massa de l'Holocaust.

En els dos darrers anys, la visió dels jueus ha empitjorat molt a Espanya. Hi ha dades esgarrifoses. Amb un 42 per cent, Espanya és on hi ha més persones que creuen que "Israel vol destruir el poble palestí". També és l'Estat on hi ha menys opinions favorables a Israel, només un 18 per cent.

Em seria fàcil demostrar que és un antisemitisme comunista i d'extrema esquerra. En podria donar dades: crits en manifestacions d'esquerra a París, declaracions de dirigents de l'equivalent alemany a Iniciativa (Wolfang Schmitt, del WASG, de Lafontaine), etc.