Defenses i empresaris

Dimarts al vespre em vaig posar malalt per tercera vegada en un mes i mig. A banda d'aquesta ratxa, cada dos mesos tinc febre. Mai falla. És desesperant. No sé si els meus glòbuls blancs estan de vaga o són com funcionaris soviètics, però és una autèntica merda.

Dimarts al vespre a casa mirem Ventdelplà. Aquell poble és lamentable. Estan en contra dels camps de golf, en contra dels centres comercials, en contra de les urbanitzacions i el dolent de la pel·lícula és un empresari. Quan parlen dels defectes de l'empresari dolentíssim, el primer de la llista és que "només vol fer diners", com si fos res dolent. La seva filla i la seva dona se li han posat en contra per tenir un prostibul, però les dues viuen dels diners que dóna el prostíbul i la resta de negocis que té. Just abans d'assabentar-se que n'era el propietari, la seva esposa acabava d'arribar de compres amb la Visa Or que li havia regalat l'avariciós empresari i el penques del poble li deia: "Jo estimo la Berta, encara que això no ho pugui entendre un home de negocis com tu", per posar uns exemples.

Veient el capítol de dimarts em va venir al cap un fragment de La Rebelión de Atlas, d'Ayn Rand. És aquest:

"Los periódicos proclamaban que la causa de la crisis que afligía al país, como quedaba demostrado en este caso, no era otra que el egoísmo y la avaricia de los ricos industriales; que hombres como Hank Rearden eran los responsables del racionamiento de los alimentos, de la temperatura cada vez más fría y de los techos agrietados de los hogares de la nación; que, de no haber sido por aquellos que habían quebrantado las leyes y dificultado los planes del gobierno, ya se habría recobrado la prosperidad; que de no haber sido porque se infringían regulaciones y estorbaban los planes del gobierno, hacía mucho tiempo que se habría logrado la prosperidad; y que un hombre como Hank Rearden no actuaba por otro motivo que no fuera el beneficio personal. Esto último era dicho sin explicaciones ni elaboración, como si las palabras "beneficio personal" constituyeran la señal definitiva de una perversidad indiscutible."